dimecres, 21 de març del 2012

29 MARÇ VAGA GENERAL!

L'objectiu de la vaga general és mostrar el nostre rebuig a l'aprovació, per part del Govern espanyol, del Real decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Aquesta nova reforma laboral suposa una agressió d'enorme transcendència per a tota la classe treballadora: tant a les persones que tenen una ocupació –ja que estableix mecanismes per a que afecti no només les noves contractacions, sinó també les anteriors-, com a les persones que no la tenen, ja que la reforma laboral no crearà ocupació; en tot cas la destruirà, i d'ara en endavant l'accés al mercat laboral no garantirà unes condicions de vida mínimament decents.
La crisi no és la raó d'aquesta reforma, sinó un pretext per a augmentar el poder de la patronal de forma descarnada.
 El seu objecte no és lluitar contra la precarietat o la desocupació, com pretenen fer-nos creure amb els seus propagandistes. Aquesta reforma no  és mes que una concessió a les forces del capital d'allò que vénen reclamant des de sempre: més poder per acomiadar, per abaixar salaris i per incomplir els convenis col·lectius:
-Permetent que les ETT actuïn com a agències de col·locació, en un pas més cara a la mercantilització de l' infortuni de la desocupació.
-Es modifica el contracte de formació i aprenentatge, que es precaritza en molts aspectes, alhora que es pot utilitzar fins als 30 anys, almenys fins que la taxa de desocupació no descendeixi per sota del 15%.
-Dota les empreses de poder sobre l'acreditació de la formació, incrementant el control sobre els treballadors i el poder empresarial.
-Multiplica les bonificacions en els contractes precaris, reduint de manera alarmant els ingressos de la Seguretat Social, com ja es va fer en la reforma de la Seguretat Social operada per Llei la 27/2011, sota el govern del PSOE.
-Es crea un contracte “per temps indefinit de suport als emprenedors”, amb un període de prova d'un any, el que significa l'acomiadament lliure i gratuït durant el primer any de relació laboral, amb una bonificació de les quotes i amb incentius fiscals per a les empreses.
-Foment del comerç amb la prestació de desocupació, ja que l'empresari que contracti un desocupat en certes condicions té una deducció fiscal del 50% de la prestació per desocupació i l'aturat pot compatibilitzar part de la prestació amb el treball.
-S'introdueix la possibilitat de fer hores extraordinàries en els contractes a temps parcial, augmentant la flexibilitat i obtenint treballadors a la carta, sense possibilitat de compatibilitzar el treball precari amb cap altre, degut a l'alta disponibilitat que aquestes ocupacions  implicaran.
-Es crea un contracte “a distància” i es podrà assignar, a discreció de l'empresari, els treballadors a qualsevol centre, manipulant així el cens electoral de les eleccions sindicals.
-Se substitueixen les categories per grups professionals, fent la mobilitat funcional quasi il·limitada.
-L'empresari pot distribuir el 5% de la jornada al seu gust, sense necessitat de negociació.
-La mobilitat geogràfica pot fer-se amb tota facilitat. Les causes que ho justifiquen passen a ser simplement raons de competitivitat, productivitat o organització.
-Es facilita la modificació substancial de les condicions de treball fins al límit de discrecionalitat de l'empresari, de la mateixa
-Del despenjament dels salaris es passa al despenjament de quasi tot el conveni, per la qual cosa la força vinculant dels
-Convenis Col·lectius perd la virtualitat consagrada en l'article 37 de la Constitució, cosa que afecta greument la seva ultraactivitat. Preval el conveni d'empresa, àmbit em què el poder sindical és més dèbil. Si transcorreguts dos anys de denuncia no s'ha signat un altre conveni, s'aplicarà el superior o, en el seu defecte, l'Estatut dels treballadors. L'única referència salarial que queda és el salari mínim interprofessional.
-L'empresari ja no precisa l'autorització administrativa per acomiadar, suspendre el contracte o reduir la jornada d'una bona part del personal (mesures col·lectives). Desapareixen els ERO i ara qui decideix és simplement l'empresari.
-Pel que fa a la reformulació de les causes econòmiques, tècniques o organitzatives per acomiadar, reduir la jornada o suspendre contractes, es prescindeix del seu caràcter finalista i raonable; simplement és necessària la seva concurrència. És a dir, es pot acomiadar encara que no sigui mínimament raonable per aconseguir un fi constitucional legítim, com la viabilitat
de l'empresa o el nivell d'ocupació.
-Encara que la mitjana d'absentisme en una empresa sigui 0%, es pot acomiadar per estar malalt, faltant, per exemple, 8 dies en 2 mesos, de forma justificada per malaltia comuna.
-Es redueix la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies/any amb un màxim de 42 mesos a 33 dies/any amb un màxim de 24 mesos.
-Se suprimeixen els salaris de tramitació, excepte en els casos d'opció per readmissió, per al treballador, el cost del temps que tardi a dictar-se sentència. Això va a la contra de l'exercici d'accions i abarateix més encara l'acomiadament, incentivant, a més, que no es readmeti el treballador.
-Es preveu la possibilitat d'acomiadar treballadors fixos en el sector públic, encara que s'accedeixi al lloc per oposició, per la simple concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.
-Mercantilització encara més dels serveis públics i pretensió que l'ajustament dels dèficits derivats de la imposada estabilitat pressupostària es faci amb reduccions de personal, sense importar el motiu de tals dèficits (per exemple, malbaratament o malversació).
-Aquest brutal atac als nostres drets exigeix respostes contundents de rebuig i de mobilització social i fa cada cop més necessària la construcció d'un Marc Català de Relacions Laborals i de Protecció Social, per a governar-nos nosaltres mateixos i evitar el desastre a què ens estan conduint des de Madrid i Brussel·les.
29M VAGA GENERAL.

divendres, 9 de març del 2012

Allò que no es diu sobre la reforma laboral... però ja va sent hora. Document de Carles Sastre

No és casualitat que a Rajoy “se li escapi” que la reforma li costarà una vaga general, o que el ministre De Guindos, a micro obert, digui que és “una reforma extremadament agressiva”. El missatge interior i sobretot exterior, de cara a la Comissió Europea, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Merkel... és que la reforma és un punt d'inflexió en el model laboral, que era el que se'ls hi exigia, i que ells són alumnes aplicats mereixedors del copet a l'esquena.

Fent una lectura de l'exposició de motius, la referència a la flexiseguretat i al convenciment que el model laboral és la mare de tots els mals i llegint després l'articulat la impressió que se'n desprèn és que poc té a veure una cosa i l'altra, és difícil d'apreciar la continuïtat lògica...

Podeu accedir al document realitzat per Carles Sastre en el següent enllaç:

http://www.intersindical-csc.cat/reforma_laboral_2012/allo_que_no_es_diu_sobre_la_reforrma.pdf

dijous, 8 de març del 2012

Tots junts en defensa del català a l'escola

Davant la imminència de la sentència judicial que ha de decidir si l’actual sistema d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya continua essent vigent, Somescola.cat està preparant una resposta col·lectiva en defensa del català als centres d'ensenyament del país.
Així, fa uns dies que Somescola.cat ha engegat una campanya amb voluntaris que consisteix a trucar els directors de totes les escoles i instituts del país per demanar-los que en el proper consell escolar aprovin l'adhesió al manifest de la Plataforma Somescola.cat , en el qual es dóna suport a l'actual model d'escola catalana. L'objectiu és que el màxim nombre de centres d'ensenyament del país facin pinya amb la societat civil en la defensa d'una escola catalana en llengua i continguts.

Tens 3 hores per defensar el català a l’escola?
El model lingüístic a les escoles del país està en perill. Properament, el TSJC dictarà sentència sobre la immersió lingüística a les escoles catalanes. El nostre model educatiu, reconegut internacionalment, pot quedar greument qüestionat.
Què hem de fer?
Aconseguir que tots els consells escolars dels centres educatius del país s’adhereixin al manifest de la Plataforma Somescola.cat. per tal de fer pinya, tenir força i bastir una resposta com a comunitat educativa
Què pots fer?
Dedicar 3 hores al dia a trucar a les escoles de Catalunya perquè els consells escolars donin suport al manifest.
Com pots fer-ho?
Fent-te voluntari. Cal omplir aquest formulari electrònic o trucar al 93 319 80 50
Des d’on pots col•laborar?
Des de diversos punts del país. Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic, Girona i Mataró.
Quant dura la campanya?
Del 15 de febrer al 31 de març.
I si amb això no en tens prou...
Pots anar a l’escola on treballes, a la dels teus fills, a la que tens prop de casa i demanar-los que defensin el català a l’escola adherint-se al manifest de Somescola.cat a través dels seus consells escolars

dimarts, 6 de març del 2012

Joan Tardà: «CiU són uns botiflers»

Entrevista a http://www.naciodigital.cat/ Joan Tardà (Barcelona, 1955). Catedràtic d'Institut de llengua catalana, enceta la tercera legislatura com a diputat a Madrid aquest cop ocupant un dels tres escons de la coalició ERC-Rcat. Home convençut de les causes que defensa veu en perill la "majoria líquida" que ha crescut al voltant de l'independentisme si CiU continua fent el joc al PP a Catalunya. Republicà, d'esquerres i independentista recorda que després de la crisi res no tornarà a ser igual. Com el que albira l'Evangeli de Sant Joan.


-Tercera legislatura per a vostè, es preveu dura oi?

-Duríssima. A més hi haurà molta més tensió. Entre l'efecte piconadora del PP, més les tensions que provoca la recentralització i l'expansió del discurs nacionalista espanyol vehiculats a través de Rosa Díez i elements de la FAES incorporats a les files del PP. I un PSOE amb posicions més esquerranes tot i que amb més pa que formatge.

- Vaja, bon temps per a la insubmissió lingüística al Congrés oi?

-Nosaltres ja hem avisat: Utilitzarem la llengua catalana quan ens convingui, no renunciem a aquest conflicte.

- Vostè és un dels valedors de la teoria de la moneda: el procés d'alliberament nacional i el procés de cohesió social són dues cares de la mateixa moneda. Està en perill el procés d'alliberament amb el procés de replantejament de l'estat del benestar?

-Sí. Si s'accelera el procés de dualització de la societat arran del desballestament de l'estat del benestar, arrela la precarietat laboral i l'administració no socialitza la riquesa trenca el "somni català" de l'ascensor català que contrarestava la voluntat assimilacionista espanyola. Això ens allunya de la república i de l'acumulació del forces necessària per exercir el dret a decidir just quan la causa catalana està millor que mai.

-Una crisi com l'apocalipsi de Sant Joan, ja res serà com era abans

-Sí, i em preocupa el paisatge postcrisi. Comportarà pagar penyora. No serà una penyora com la crisi del 29 que va acabar amb joves ucraïnesos matant-se amb joves alemanys, però ens tocarà pagar penyora. I ara ens estem jugant amb les reformes de la fiscalitat, la sanitat, l'educació... la magnitud de la penyora. Quan sortirem de la crisi no reconeixerem el paisatge amb un sistema de pensions molt prim, una escola i sanitat pública fràgil i una fiscalitat regressiva. I la velocitat dels canvis és vertiginosa i no els copsem.

- I l'esquerra què hi fa?

-Desorientació absoluta. Els estalvis dels obrers alemanys també formen part del que anomenem mercats. Però malgrat tot les esquerres ens hem de treure la pressió de sobre. Pensi que la dreta està guanyant la batalla ideològica, una batalla molt senzilleta, fent-nos creure que som els culpables.

- Catolicisme soterrat?

-Sí, és el sentiment de culpa de les societats catòliques. Ens fan creure que som els culpables. Si en el teu imaginari arrela que ets culpable de la crisi estàs disposat a pagar penitència. Una penitència imposada per qui ha provocat la crisi. Ara s'escolta als bars allò de "vam estirar més el braç que la màniga", senyal que hem passat de ser víctimes del sistema a considerar-nos ser-ne culpables.

- Com acabarà doncs, quin serà el paisatge?

-O bé serà un paisatge on preval la cultura del campi qui pugui o bé la idea socialdemòcrata. De fet, és un problema de sumes i restes. El capital suma i resta: què surt més barat la cultura o la incultura, una societat cohesionada o no... El gran perill és que el capital conclogui que una Europa on les classes mitjanes tendeixin a desaparèixer és una Europa governable. Si els negocis no es fan a Europa i la lluita pels recursos, la violència dels recursos, es desplaça a d'altres llocs, Europa és controlable. Però tot apunta que la societat europea, i la catalana en particular, serà més violenta i més desestructurada cosa que farà més difícil la consecució d'allò pel que fa 300 anys que lluitem.

- La fórmula?

-Resistir és vèncer. Mantenir l'excel·lència de l'escola i la sanitat pública catalana i dels serveis bàsics. Que la gent tingui el convenciment que l'esperança de vida no té res a veure amb el nivell econòmic sinó amb el fet de ser català i l'avanç de la investigació.

- Posi'm una imatge?

-Els que van al tren estan disposats a renunciar a drets i fins i tot a fer ulls clucs a amenaces de la llibertat per tal de no perdre'l. Altres veuen passar el tren més ràpid del que realment passa i renuncien agafar-lo, les bosses cronificades de pobresa que creixeran. Això, per a Catalunya, pot ser mortal perquè s'introdueixen altres paràmetres com la immigració o el lingüístic.

-Perill oi?

- Sí i per això és imperdonable que CiU apliqui remeis del segle XX als problemes del segle XXI amb la derivada del desbocament, ara que teníem una majoria líquida de persones que ha assumit idees com l'espoli, o catalans que han assumit que Espanya és crisi o que el seu president d'honor, Jordi Pujol, hagi caigut del cavall. CiU hauria de ser capaç de tensionar políticament i democràtica les relacions entre Espanya i Catalunya, perquè la tensió política seria la traducció de la tensió econòmica. Si veiem que s'està trinxant el país no es pot amagar la tensió econòmica, cal traduir aquesta tensió en tensió política.

-M'està dient que CiU posa les coses fàcils a l'espanyolisme?

-Sí, efectivament i no només això, són uns botiflers. CiU ha fet una opció de classe i antipatriòtica. Això no té perdó, estan normalitzant  l'espanyolisme i estan contribuint a substituir l'electorat del PSC pel del PP. I el PSC és la pota més fràgil, fragilíssima del catalanisme. El PP, no; el PP és l'assimilació. CiU normalitza el PP perquè fa el que fa la dreta a Europa: signen una pòlissa per evitar que durant molts anys governin les esquerres catalanes, cosa difícil ara pel paper galdós del PSC.

- Buf...

- I encara trobem una altra derivada més perillosa, a mesura que l'independentisme va guanyant i es consolida, l'espanyolisme s'anirà radicalitzant. Ens convé que l'espanyolisme estigui institucionalitzat a Catalunya quan es radicalitzi? Serà així. CiU no té perdó,no té nom, no estan a l'altura, són una mala còpia d'en Cambó. Em sorprèn que els sobiranistes de CiU no diguin res, que surtin de l'armari!

- Això no entra en contradicció amb la línia oficial d'ERC?

-Una cosa és la tàctica i l'altra, l'estratègia. La tàctica ha servit per desemmascarar CiU, no tenen l'excusa de dir allò que les forces catalanistes se'ns han posat d'esquena. Vostès han pactat amb el PP per una opció de classe i no estan a l'altura dels reptes de la nació catalana. Han fracassat amb la seva estratègia igual que nosaltres també vam fracassar en l'intent de fer una part del camí junts amb els federalistes. Si tots hem fracassat no podem utilitzar fórmules que no serveixen. Crec que CiU entre pàtria i patrimoni, escull patrimoni. Aplica el full de ruta dels lobbis catalans que ja els està bé l'establishment espanyol.

- I d'aquí allò que diu vostè que CiU es creu que ERC són imbècils oi?

- Exacte. L'Oriol Junqueras ha estat encertat, ERC ha estat encertada: si vostès volen aquí ens tenen, amb modificacions en les retallades i, sobretot, consulta, la garantia perquè no hi hagi engany.

- Què falta ara doncs?

-Falta capacitat de generar tensió política amb l'administració espanyola.

-Com?

-Per exemple, a través del greuge de l'espoli fiscal. No s'hi valen cataplasmes ni just abans de les eleccions posar-se la granota de Maulets i fer una crida a sometent per salvar la pàtria. No podem desmerèixer a tots aquells que s'han agafat al catalanisme perquè està fins els nassos del greuge de l'espoli fiscal.

-La història de servir no?

-Madrid prendrà el número a CiU, com cada dia li pren al PSC i com ens l'han pres a nosaltres. Hem de canviar les fórmules utilitzades fins ara. Què esperen?

-Moltes gràcies

-A vosaltres

dijous, 1 de març del 2012

MANIFEST DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA (PUDUP)


L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:
  1. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.
  2. La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.
  3. Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi.
  4. Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel·lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.
  5. Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.
  6. Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.
  7. Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.
  8. Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.
Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col·lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.