dijous, 17 de maig del 2012

Una Syriza catalana. article de Roger Palà

De les eleccions a Grècia, se n'ha destacat el daltabaix dels dos partits majoritaris –el conservador Nova Democràcia i el teòricament progressista PASOK- i l'entrada al Parlament d'un estrambòtic partit neonazi anomenat Alba Daurada. Els mitjans de comunicació, en canvi, han dedicat menys espai a explicar les raons de l'espectacular ascens de la candidatura d'esquerra transformadora Syriza. Aquesta coalició ha esdevingut la segona força del país, passant per davant del PASOK i dinamitant el tradicional bipartidisme hel·lènic. Syriza s'oposa a les retallades que imposen el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Afirma estar disposada, fins i tot, a suspendre el pagament del que anomena “deute il·legítim”. El seu èxit converteix Grècia en l'excepció d'Europa, on les opcions polítiques a l'esquerra del gran partit progressista de torn semblen condemnades a ser opcions eternament minoritàries.

No és estrany que els mitjans catalans hagin passat de puntetes sobre l'èxit electoral de Syriza: no es tracta d'anar donant idees perilloses que puguin remoure les plàcides aigües de l'oasi. Els nostres analistes habituals no solen plantejar gaire sovint la següent hipòtesi: seria possible articular un espai polític a l'esquerra del PSC que agrupés en una sola candidatura ERC i ICV-EUiA? El fet que la qüestió no es formuli o que es presenti com una quimera ridícula ja demostra que aquesta Syriza catalana inquietaria –i molt- de Diagonal en amunt. El potencial del projecte seria enorme, i més en l'actual context, amb el PSC en caiguda lliure i el PSOE gestionant l'herència enverinada de les retallades de Zapatero. El darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, corresponen al primer trimestre de 2012, constata que ERC i ICV juntes tenen ja més intenció de vot que el PSC (un 16% contra un 11%). En les darreres conteses electorals al Parlament de Catalunya, republicans i ecosocialistes van sumar 450.000 vots, una xifra que els convertiria en una hipotètica tercera força per davant del PP. A més, el projecte podria tenir expressions paral·leles al País Valencià i les Illes a partir de Compromís, Esquerra Unida o el PSM. I depenent de com es plantegés fins i tot podria atraure opcions rupturistes com la CUP o els anticapitalistes de Revolta Global.

Quines haurien de ser les particularitats catalanes d'un projecte així? La nostra Syriza no podria fonamentar-se només en la qüestió social i obviar el conflicte nacional. Tampoc podria articular-se de forma exclusiva en un pol d'esquerres sobiranistes que deixés de banda les sensibilitats federalistes. Caldria, doncs, que tots els implicats fessin un exercici de generositat per trobar punts en comú que, a priori, podrien pivotar sobre una qüestió bàsica: la reivindicació dels valors fundacionals de la democràcia. Els ciutadans han de prendre de nou les regnes del seu destí per sobre dels designis dels mercats i dels estats, i això passa necessàriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació. Però no només: al mateix nivell hi hauria d'haver un programa social desacomplexat, que marqués distàncies amb la gestió tecnocràtica de CiU, PP i PSC, i que s'articulés sobre diverses línies. Per exemple, una reforma fiscal profunda que gravés les rendes més altes, una aposta ferma per reactivar l'ocupació a partir del sector públic i l'impuls de mesures per garantir el dret a l'habitatge, amb l'aprovació de la dació en pagament com a primer pas. Tal i com passa a Grècia, aquesta Syiriza catalana no tindria sentit si no anés acompanyada d'un moviment social potent al carrer, que marqués el rumb ideològic, li assenyalés un programa de màxims i li cantés les quaranta quan es desviés del bon camí.

Tot plegat pot semblar política ficció. Per començar, el context català no és el mateix que el grec, molt més polaritzat. A més, les dinàmiques enquistades, les rancúnies personals i les inèrcies històriques dels diferents partits ho posen molt difícil. I per si fos poc, la Brunete catalana hi sucaria pa, fomentant amb delit tota mena d'escissions puristes. Tot i això, que aquest horitzó no sigui viable a curt termini no vol dir que no sigui desitjable a llarg termini. No es pot renunciar de forma infantil a un projecte que de ben segur tindria les simpaties d'una part molt important de la ciutadania. La tradició d'esquerres d'aquest país és àmplia i frondosa: hauríem de madurar prou com perquè aquesta pluralitat deixés de ser un llast i passés a ser un actiu. Molt probablement una Syriza catalana és l'única opció realista si els al·ludits volen deixar de ser una anècdota i esdevenir algun dia una alternativa solvent. No es tracta només de sumar vots, sinó de trobar l'espai per una nova narrativa, un relat col·lectiu que ens expliqui més enllà de difuses transicions nacionals i plantegi a la societat alternatives que vagin més enllà d'Espanya i la tisora

divendres, 11 de maig del 2012

Propostes per fer possibles un altre país i un altre món

Tothom comparteix que vivim en una profunda crisi. Però des dels poders que l’han provocat i que se’n beneficien ens diuen que no hi ha res més a fer que acceptar les retallades. Una gran part de la intel·lectualitat i dels mitjans ens diu que no hi ha més opcions, que no hi ha idees ni propostes alternatives a un sistema que ha fet fallida.
Davant d’aquesta situació, des del Fòrum Social Català volem mostrar que sí hi ha propostes per fer possibles un altre país i un altre món. Propostes de vida alternativa que funcionen des de fa anys, propostes de noves formes imaginatives de resistència, propostes de noves regles de joc polític i econòmic, propostes per organitzar accions comunes transformadores, propostes de nous models d’organització social alternatius al sistema dominant.
I per mostrar aquestes propostes no semblen adequats els formats de trobada del FSCat realitzats en les edicions anteriors, en què simultàniament diversos grups exposaven les seves idees o lluites. Volem superar les rutines per afrontar l’oportunitat que ens ofereix la crisi, volem donar-nos el temps per llegir i escoltar les propostes d’altres sectors, d’altres grups per eixamplar les nostres visions i fer les nostres accions més efectives, volem superar la dispersió immobilitzadora i aprendre a generar participativament prioritats i consensus que engresquin l’acció de la ciutadania.
Per això la ciutadania i els col·lectius (assemblees, organitzacions, xarxes…) estem convidats a fer conèixer les nostres propostes (idees, experiències, projectes…) en el marc del FSCat per tal de:
  • Donar visibilitat a les propostes i a les persones i col·lectius que les presenten,
  • Crear la dinàmica per poder-les millorar, gràcies a compatir-les i contrastar-les,
  • Facilitar la sinergia, l’articulació entre propostes semblants o complementàries, d’aquí i d’arreu del món.
  • Tenir l’oportunitat de coordinar iniciatives, grups, plataformes…
  • Oferir a la ciutadania propostes sòlides prioritzades per la seva viabilitat i capacitat de transformació estructural.
En les trobades temàtiques que el FSCat convoca pels dissabtes 14, 21 i 28 del mes d’abril, i en l’assemblea final del 5 i 6 de maig, es tractaran les propostes que s’han presentat abans del 30 de març.
Si volem fer créixer les experiències reeixides, si volem millorar les idees, si volem articular els nostres projectes, si volem enfortir el procés comú de transformació social que el moment demana… no dubtem a presentar les nostres propostes i a interactuar amb els altres!
Aquí i arreu, som molts més dels que elles volen i diuen… però ningú no ho farà per nosaltres!
Més informació:
Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat/