Esquerra i ICV acorden crear una comissió per treballar en una nova política d'ingressos i una fiscalitat progressiva com a alternativa a les retallades

Membres de les direccions d'Esquerra i d'ICV s'han reunit encapçalats pels seus presidents en una jornada de treball a la Seu Nacional d'Esquerra. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, han valorat molt positivament aquesta trobada 'per tal d'aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en punts tan importants com les alternatives a les retallades basades en una nova fiscalitat progressiva i en una nova política d'ingressos, la necessitat de garantir uns mitjans audiovisuals públics de qualitat, i el treball conjunt per la llei de consultes'.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras ha destacat que 'és bo per al país que el màxim de forces polítiques possible arribin a acords i s'explorin punts de trobada amb el màxim nombre d'agents socials del país per tal de trobar els camins per poder sortir de la crisi garantint l'estat del benestar'.

Junqueras ha explicat que arran d'aquesta reunió es crearà una comissió econòmica amb representats de les dues forces polítiques per tal de poder fer una diagnosi compartida amb una nova política distributiva com a alternativa a les retallades i poder aportar solucions comunes i de consens. Una de les conclusions ha estat la necessitat de poder posar en marxa les conclusions de la comissió parlamentària pel pacte fiscal que encara no han estat portades al Ple del Parlament. En l'àmbit fiscal el president d'Esquerra ha denunciat un cop més que 'els ingressos de les nostres administracions públiques són clarament inferiors a l'esforç fiscal que es fa a Catalunya i avui cal celebrar que els grans caps de les principals centrals sindicals han coincidit en la necessitat de l'Agència tributària pròpia per a Catalunya i la capacitat de recaptar, gestionar i liquidar tots els nostres impostos'.

Un altre dels punts d'acord és el treball que cal fer amb la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 'per tal de poder garantir el lideratge públic, la pluralitat i la professionalitat amb els actuals estàndards de qualitat i emplaçant CiU que faci una llei amb el consens de tots els grups de la cambra catalana'.

El tercer punt de consens és a l'entorn de la Llei de Consultes en el qual tant Esquerra com ICV coincideixen que 'les consultes han de ser vinculants, no hi ha d'haver dret de veto del president i el Parlament ha de ser ens polític capacitat per poder plantejar les consultes que faci arribar la ciutadania'.

Aquests punts d'acord assolits en l'àmbit polític seran traslladats a l'àmbit tècnic per tal de poder endegar estratègies compartides. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha deixat la 'porta oberta i la mà estesa a que altres forces polítiques del país es sumin a aquest treball conjunt i es cerquin punts de trobada ja que és bo per al país i és el que reclama la ciutadania

Centrals sindicals: sindicats centralistes

Article d'Àlex Romaguera. Periodista. publicat al Triangle

És difícil qualificar el paper dels grans sindicats de Catalunya, la UGT i CCOO, vist el seu pacte amb la patronal CEOE i algunes protestes en què han utilitzat el català com a arma de desgast davant l'administració. Analitzat en perspectiva, el balanç dista molt de semblar-se al compromís què les seves bases proclamen en assemblees i accions al carrer. El resultat rebel·la molt poca cultura sindical i escassa defensa del país en questions referides a l’autogovern o als drets col·lectius.

Quan a les polítiques sindicals, cal citar el darrer acord amb l’Executiu popular i els empresaris sobre la base de salvar l’involució en matèria de llocs de treball. Altra vegada, UGT i CCOO s’han vestit de pragmatisme per acabar assumint el vergonyant principi que cal evitar mals majors perquè “no hi ha altre remei”. Així ha passat en l’últim acord, obrint la beda una major flexibilitat en els acomiadaments i una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors d’un 1,5%. El mateix argument ja van utilitzar per donar validesa a les reformes durant el període Zapatero o per acabar claudicant davant l’edat de jubilació, primer passant del 60 anys als 65, i més tard dels 65 als 67 anys. Tot sota el puny i lletra dels seus correlegionaris, els exministres socialistes del Treball Manuel Chavez o Valeriano Gómez, insignes membres de la UGT.

Pel que fa als drets nacionals, resulta grotesc que els dos sindicats defensin ara un referèndum sobre les retallades de CiU quan encara és hora que es manifestin contra l’espoliació fiscal de què és víctima Catalunya (3.000 euros per persona/any) o per la reclamació de la seva sobirania econòmica i fiscal. Un instrument amb el qual no hauria calgut decretar aquesta mesura lesiva per als treballadors i treballadores del nostre país, senzillament perquè l’atur i la destrucció de llocs de treball –com passa a Euskadi– no hauria estat, ni de lluny, tan sagnant per al benestar.

Fer sindicalisme no es pot limitar a proporcionar serveis a l’empara d’un conveni loboral. També significa ser corresponsable amb la voluntat d’aquests mateixos treballadors, de les classes que representen i de la col·lectivitat nacional en la qual s’actua. Segurament UGT i CCOO són només el mirall d’aquesta socialdemòcracia plegada a la lògica del mercat que, sense brúixola pròpia, ni fan contrapoder al capitalisme d’Estat ni tampoc ofereix alternatives davant d’un centralisme que atempta contra les llibertats dels pobles. Així les coses, un altre sindicalisme nacional i de classe, com així ha demostrat el 15-M, les marxes contra les retallades o a Euskadi els sindicals ELA i LAB, sembla més necessari que mai, per les aspiracions de Catalunya i dels seus treballadors.

La Intersindical-CSC s’afegeix a les entitats que donen suport a la insubmissió fiscal

Dos ciutadans de Siurana han decidit que a partir del 1r de gener de 2012 inicien la insubmissió a l’Estat Espanyol per denunciar el tracte d’esclavatge a què està sotmès el nostre poble per part d’aquest estat.

La plasmació d’aquesta acció serà deixar de tributar a Espanya des de l’1 de gener del 2012. Segons paraules de l’Andreu i La Maria, els dos ciutadans del Priorat:

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DIEMPROU!”

Un seguir d’entitats, entre les que hi ha la Intersindical-CSC, aplegades a la campanya Diem Prou, hem fet la presentació aquest 24 de gener al Col.legi de Periodistes de Barcelona per explicitar el suport a aquesta parella del Priorat, com a acte de responsabilitat social i nacional, per la defensa de la cohesió del país i per què, principalment, l’espoli que patim el paguem el 80% de la població; les classes treballadores.

http://www.diemprou.cat/diemprou/

“No a la dictadura financera. Aturem les retallades!

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que anunciarà properament el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

La Mesa del Congrés rebutja 30 de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades per ERC

El diputat Joan Tardà ha comparegut aquest migdia una vegada s'ha donat a conèixer que de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades pels tres diputats de la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí, se n’han acceptat al voltant de 60. Tardà ha assegurat que 'estem pendents encara de conèixer quines preguntes han estat admeses i quines no de les 100 que hem presentat sobre la Casa Reial' però 'en qualsevol cas hem de considerar un èxit que ara ens deixin fer 60 preguntes en lloc de vetar-les com va fer amb pràcticament les mateixes preguntes la taula que presidia el sr. Marín el 2007'.


El diputat republicà ha valorat que ‘en qualsevol cas creiem que s'haurien d'haver admès totes. Ara esperem que el Govern sigui honrat en les respostes’ i ens permeti 'conèixer la destinació dels diners de tots que els pressupostos destinen a la Prefectura de l'Estat'.

Tardà ha lamentat que ‘segurament el canvi de posició de la taula del Congrés és fruit dels titulars de premsa pel cas Urdangarín i no per conviccions democràtiques’ i ha aclarit que ‘aquest és un èxit conjunt del treball parlamentari però també del periodisme'.

Cal recordar que ERC va portar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg la negativa a admetre les preguntes de 2007, una denúncia per la falta de drets dels diputats de poder fer la seva feina. Tardà ha acabat la seva intervenció demanant que 'aquesta legislatura es concreti la reivindicada llei de transparència i que hi inclogui la Casa Reial'.

Escòcia cap a la independència

article d'Albert Botran.



Abans d’ahir coneixíem la notícia que el govern d’Escòcia està decidit a convocar un referèndum d’independència el 2014. És a dir, d’aquí uns dos anys. Si seguiu una mica de prop la realitat escocesa, sabreu que una de les claus de l’èxit de l’independentisme escocès és la tasca del Partit Nacional Escocès al capdavant del govern autònom. I, especialment, el carisma i la confiança del seu primer ministre, Alex Salmond.

Un primer ministre que transmet una convicció ferma en les pròpies capacitats del país per assolir la independència, i que aprofita els ressorts de poder per posar rumb directe cap al referèndum. Sense excuses. Sense subterfugis. Amb una política internacional encaminada desacomplexadament cap a la recerca de socis, des de la Xina fins als EUA.

I un horitzó independentista amb els drets socials com a fonament, doncs Salmond mai no es cansa d’explicar que la independència servirà per millorar les condicions de vida del poble escocès.
Quin contrast amb el govern de la nostra Generalitat. Allà on hi voldríem veure convicció i full de ruta sobiranista, hi veiem incertesa, amb la proposta d’un pacte fiscal que serà un pedaç, a tot estirar.
Allà on ens agradaria presumir d’una política internacional que prepari el camí diplomàtic per esdevenir un estat, ens hem d’avergonyir del tancament d’ambaixades, al dictat del PP i del nacionalisme espanyol, que mai ha pogut suportar-les.

Allà on voldríem veure la defensa del poble, hi veiem l’acarnissament en les retallades socials, obeint cegament les instruccions d’austeritat que venen de Madrid i de Berlin, sense tenir en compte les nefastes conseqüències en la ciutadania.

On voldríem veure fermesa davant el govern espanyol, veiem la darrera mostra de vassallatge en la insòlita votació de les primeres retallades del PP.

Artur Mas no resisteix la comparació amb Àlex Salmond, per molt que el nostre president es vanti d’haver assistit a cimeres europees, precisament a exhibir impúdicament el seu programa antisocial.

Convergència i Unió gaudeix, certament, del crèdit que li han donat les darreres tres eleccions. Inapel•lable. Però els seus militants i dirigents també deuen saber que les seves majories les han construït en base a dues premisses de l’electorat que els ha fet confiança. En primer lloc, per la manca d’alternatives a la crisi que ha demostrat l’esquerra oficial, tant a nivell català com espanyol. I, en segon lloc, perquè ha concentrat bona part del sentiment independentista, que ha donat al partit d’Artur Mas la responsabilitat de gestionar una sortida al conflicte amb Espanya.

I en aquest darrer aspecte, no sembla gaire disposat a fer el que cal fer. O sigui posar un objectiu i no desviar-se’n. I això és així perquè l’aliança amb el PP va molt més enllà del que ens pensàvem.
Que tingueu un bon dia, i visca Escòcia!

Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei

PER UN BLOC D’ESQUERRES I INDEPENDENTISTA

 article Antoni Garcia http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria.

Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim  un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu  gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem.

Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular.

Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia.

Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes.

Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per  a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social.

Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC.

Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC,  CUP ,ICV l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.....

Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!

Antoni Garcia

http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

L'Acord de Gernika, a Barcelona

Ens complau informar-vos que aquesta setmana visita Barcelona una ampla delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord  per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc subscrit per nombrosos agents polítics, socials i sindicals del País Basc.

Amb motiu de la visita es realitzarà un acte públic a la Sala d'Actes CIEMEN, el proper dimecres 18 de gener a les 18.30 hores 

No cal dir que esteu convidats i convidades i que ens agradaria comptar amb vosaltres i la vostra participació.

Taula rodona amb:

Pernando Barrena (Ezker Abertzalea)

Lore Martinez Axpe (Eusko Alkartasuna)

Rebeka Ubera (Aralar)

Oskar Matue (Alternatiba)

Igor Urrutikoetxea (LAB)

Josu Zalbidea (STEE-EILAS)

Jon Garai (Egin Dezagun Bidea)

Izaskun Guarrotxena (Bilgune Feminista)

Dimecres 18 de gener, 18.30 hores

Sala d'actes del Ciemen

Carrer Rocafort, 242 | Barcelona | Metro L5-Entença

Organitza Pau i democracia al País Basc

ERC presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de Mas

JOSE RICO / Barcelona . el periodico.cat

Esgotant el termini fins a l'últim minut, ERC ha decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat del 2012. Els republicans confirmen així que les negociacions amb l'Executiu català no han arribat a bon port i deixen el camí lliure a un nou pacte CiU-PPC, ja que el PSC va anunciar també el cap de setmana passat que esmenarà els comptes. En canvi, els populars van retirar l'esmena que havien anunciat setmanes enrere.

Encara que les dues parts van forçar el seu optimisme al començar a negociar, Esquerra va constatar en els últims dies que el diàleg amb els nacionalistes estava estancat, ja que l'Executiu es negava a acceptar les seves condicions principals. Per afavorir l'acord, el líder dels independentistes, Oriol Junqueras, havia reduït les seves exigències a la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris i la recuperació de part del gravamen de successions, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos de la Generalitat per mitigar les retallades socials. També estava disposat a acceptar la taxa turística que proposa Mas, malgrat les reticències inicials.

"L'hi hem posat tan fàcil al Govern com el país necessita, però han prioritzat el pacte amb el PPC", ha afirmat Junqueras en una entrevista a TV-3. Però CiU va deixar clar des del primer moment que no acceptava cap de les dues condicions anteriors. Fins i tot va tombar una iniciativa parlamentària d'ERC per crear un impost a la banca. En un principi, els republicans també reclamaven blindar l'actual model de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, convocar una consulta sobre el concert econòmic prèvia a la negociació amb Madrid i augmentar l'IRPF a les rendes més altes.

Junqueras ha multiplicat les seves intervencions públiques en les últimes setmanes per pressionar CiU i esgotar fins al final la negociació, amb l'objectiu de responsabilitzar només els nacionalistes d'un possible fracàs. La imatge d'un Govern entregat en mans del PPC serà el missatge que, a partir d'ara, explotaran els republicans. I és que, amb aquesta decisió, els pressupostos del 2012 ja compten amb l'esmena a la totalitat dels tres grups d'esquerra del Parlament (PSC, ICV-EUiA i ERC), i això deixa via lliure al PPC com a soci preferent

Ara és l'hora de l'Esquerra Independentista i la mobilització popular

Per Eudald Calvo, regidor per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Argentona . article publicat a http://www.llibertat.cat/

Cada dia que passa veig als telenotícies o a la premsa una notícia que m’ajuda a reforçar aquesta idea. Enmig de moments tant dolents com els actuals necessitem injectar-nos una mica de moral per creure que el que fem serveix per alguna cosa. Crec que cal aixecar el cap i veure que la feina ben feta ens està donant fruits i molt bons.

Els recents esdeveniments ens situen com a un espectre polític capaç d’incidir en la realitat quotidiana de les persones. La nostra veu comença a ser coneguda i escoltada per grans capes de població. La travessa del desert dels anys 90 de l’esquerra independentista ja ens queda lluny.

No pretenc fer un recull exhaustiu de les lluites i les victòries dels últims mesos, només un breu recordatori per algunes que m’han deixat un bon sabor de boca, la majoria són més amplis que no pas l'esquerra independentista, però en la majoria hi hem pres part. Perdoneu si em deixo alguna cosa que creieu important:


Llegeixo que l’Oficina Antifrau investiga la duplicitat de càrrecs de Josep Prat (president de l’ICS) que fa uns dies va dimitir de INNOVA per les pressions de la CUP de Reus. A Girona, la CUP ha aconseguit posar aquesta gran ciutat al mapa de l’Associació de Municipis per la Independència.

A Barcelona la bona notícia arriba de la mà dels jutjats: imputades l’Assumpta Escarp (segurament la persona més odiada de la ciutat) i Manel Prat (cap dels mossos) per les càrregues policials als indignats/des. Els moviments socials de Barcelona saben sobradament la força moral que té aquesta imputació.

A Vilassar de Mar, després d’apujar-se el sou els regidors del Govern, la resposta ciutadana, entre aquests la CUP, va provoar que els regidors de CIU haguessin de fer marxa enrere i tornar als sous anteriors. A Mataró la lluita contra els desnonaments ha arribat i això és una molt bona notícia. Us recomano un article d’en Juli Cuéllar sobre aquesta qüestió. Mentrestant, a Arenys de Munt, Viladamat, Celrà i Navàs s’està gestionant ajuntaments des d’aquesta perspectiva d’esquerres i independentista: sense retallar en drets dels ciutadans i fent de punta de llança del moviment, com per exemple, amb l’aprovació del ple de Viladamat exigint la fi de la monarquia.

A València la bona feina s’està demostrant amb els 10 anys del Centre Social Terra, amb la quantitat de gent que hi para a diari, amb la força que estan prenent els moviments socials a una ciutat com és València... Molts anys de lluita que donen els seus fruits. A Alacant hem aconseguit obrir el nou Casal, el Tio Cuc. La força de les diades nacionals a Perpinyà, Ciutat de Mallorca o la manifestació de les Normes de Castelló és un altre motiu per veure la força del moviment arreu del país.

La unitat del país i la força d’aquestes manifestacions són, en molt bona part, fruit de més de 20 anys de lluita juvenil. El procés d’unitat per part d’aquestes organitzacions demostra la maduresa política dels més joves del moviment. La feina de formigueta dia a dia costa més de veure, però és la més essencial. També el SEPC, que a vegades ens dona victòries com la victòria a la UAB contra la Rectora Ana Ripoll.

La recent vaga del transport públic #tmb51 en contra l’apujada del preu dels tiquets, la lluita en contra els desnonaments arreu de la geografia catalana o la lluita en contra el feixisme i el racisme també són molt bons exemples de la lluita popular que està més viva que mai. Per no parlar de les acampades d’indignats o les consultes per la independència.

Cal remarcar també les múltiples victòries judicials de l’esquerra independentista o de la resta de moviments socials. La nul•litat de les multes contra Gent de Gramenet, la prescripció del cas contra els dos joves de Manresa acusats de tombar el toro del Bruc o el cas que m’afectava personalment sobre “la perillosa associació il•lícita anomenada moviment estudiantil”. La repressió no s’atura, però la veritat molt sovint guanya.

Per últim i segurament el més important: la sensació moral que estem fent una bona feina. Encara recordo la campanya en defensa del territori de Maulets, de nom “Les arrels no neixen del ciment” on criticàvem l’especulació urbanística i la destrucció del territori. Avui en dia crec que podem afirmar que Maulets va encertar en focalitzar la seva atenció en un tema que encara avui en patim les nefastes conseqüències. O també la campanya dels moviments socials “Que la crisi la paguin els rics” on ja es va avançar que si no ens posàvem les piles la crisi l’acabaríem pagant els de sempre. Segurament ens ha faltat més força perquè això no fos així. Un punt més per seguir lluitant i treballant dia rere dia amb més il•lusió que mai per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Tot plegat no pretén ser un exercici d’autocomplaença. No ens enganyem: les coses estan fatal i ho patim en les nostres pells cada dia. Però no està malament, almenys un dia, felicitar-nos per la feina ben feta i agafar oxigen per seguir lluitant.

I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Miquel Martí i Pol

EL PODER A L´OMBRA DE LES RETALLADES SOCIALS I NACIONALS

El Fòrum "Puente Aereo" és un grup de grans empresaris que exerceix un poder a l'ombra que té com objectiu condicionar als governs per aplicar polítiques que afavoreixin els seus interessos.

Aquest poder econòmic ,que no nota la crisi, viu dels governs a través de les tarifes elèctriques, peatges, preu del gas, de l'aigua,obra publica , subvencions mitjans comunicació......

Un poder econòmic que té persones que defensen els seus interessos tant al PP i CiU. Cal destacar que un dels polítics de confiança d'aquest lobby es Duran Lleida i també el seu home de confiança i portaveu econòmic de CiU a Madrid, Josep Sánchez Llibre.

Aquest poder a l'ombra es el màxim responsable d'incidir en les retallades socials i nacionals. Un lobby que afavoreix i promou els pactes estables entre el PP i CiU a canvi de favors tal i com demostra el finançament irregular de CiU amb el cas Palau etc.

Els noms del poder a l'ombra entre d'altres:

Isidre Fainé (La Caixa)
,Antoni Brufau (Repsol)
Rodrigo Rato (Bankia)
Florentino Pérez (ACS)
Borja Prado (Endesa)
Salvador Alemany (Abertis)
Antonio Vázquez (Iberia)
Javier Godó (La Vanguardia)
José Maria Xercavins (Metroinvest)
José Manuel Entrecanales (Acciona)
Antonio Hernández (Ebro Food)
Angel Simón (Agbar)
Luis Conde (Seelinger&Conde)
Santiago Bergareche (CEPSA)
Ignacio Garralda (Mutua Madrileña)
Luis de Carlos (Uria Menendez)
Emilio Cuatrecases (bufet Cuatrecases)
Enrique Lacalle (Meeting Point)
Javier Monzón (Indra)

Resultats sobre la primera enquesta al bloc Novaei

258 persones han participat en la primera enquesta promoguda  al bloc Nova Esquerra Independentista.

La pregunta efectuada als nostres  visitants del bloc era Estàs d'acord amb la creació d'una coalició electoral de totes les forces de l'esquerra independentista i nacional com alternativa a CiU i PSC a les eleccions Catalanes del 2014?.

El resultat ha estat XXXX de 147  vots favorables (56%), 80 contraris (31%) i 31 de persones que manifesten dubtes davant la proposta (12%).

UN ESPAI, DOS OBJECTIUS, TRES OPCIONS I QUATRE PUNTS. Article de Jordi Fexas

Un espai, això és el que històricament, almenys en els darrers cent anys, ha representat l'esquerra nacional.D'ençà especialment els inicis del segle XX, al Principat ningú pot negar que l'esquerra independentista, federalista, republicana, tan a nivell sociològic com polític, al nostre país han format part d'un mateix espai. En la fundació d'ERC hi trobarem independentistes insurreccionals així com grups i membres provinents de l'esquerra més clàssica d'arrel marxista. En la mateixa fundació del PSUC, hi trobarem ingredients molt similars. Com a exemple, tan la USC com Estat Català, estaran present d'alguna manera en la gènesi de les dues formacions.

Les circumstàncies històriques, els canvis socials i demogràfics, han anat modelant, fracturant o fent evolucionar, el que no deixa de ser un únic espai, que es compartit, amb uns vasos comunicants que vistos en perspectiva històrica, són immensos. En definitiva, un espai, que des de el SXIX, l'alimenten bàsicament les classes populars catalanes, canviants, complexes i dinàmiques com el país mateix si voleu, però les classes populars.

Dos objectius, perquè si el país té un mite de veritat no és ta Jaume I com el de la llibertat. El del país i el de les persones. I pel catalanisme, que no és res més que l'expressió política de la catalanitat, aquest binomi ha estat allò que l'ha articulat i donat sentit. La llibertat del país per garantir el de les persones o el de fer persones lliures per garantir la llibertat del país. Independència i socialisme, autodeterminació i justícia social, llibertat nacional i societat d'oportunitats, tan se val és un so espai que cerca sempre uns mateixos objectius troncals, al servei del país i la seva gent.

Tres opcions, són les que els esdeveniments i la torturada història del país, han volgut que siguin avui les que representin aquest espai. Un espai representa millor que ningú, la lluita, els anhels i el patiment del nostre poble els darrers segle.

L'esquerra independentista, l'independentisme socialdemòcrata, el sobiranistes progressista, el republicanisme liberal, llibertaris auto centrats, l'esquerra auto-determinista o el federalisme con-federalista eco-socialista. Tots aquests matisos, tradicions i sensibilitats, avui es trasvessen, es comuniquen, dialoguen o s'enfronten, bàsicament a través de tres opcions. Potser ells no ho saben, però la CUP, ERC I ICV-EUIA, són els agradi o no els agradi, tot i les diferències. Un sol espai, per història, per extracció, per imaginari. I que en un país normal, aquest espai, probablement tindria una sola expressió política i no pas tres opcions.

Quatre punts bàsics, quatre propostes polítiques compartides i centrals, el mínim denominador comú. Amb això hauria de ser suficient perquè aquestes tres opcionspolítiques pugessin treballar en un futur immediat en un projecte de mínims que es concretés en una marca electoral compartida. Per treballar per aquests dos objectiuscompartits i per fidelitat i coherència a un país, a un espai i a un futur que també és compartit.

Segur que molts pensaran que no cal insistir. Que la història demostra que és més titànic unir a L'independentisme que aconseguir la independència o fer la revolució que posar d'acord als que la volen.
Pot semblar un desig naïf. Però senyors el patí no està per anar fent el "capullo". Per anar somniant en gran però pensant i actuant en petit. Perquè el que és naïf, petit, escarransit, egoista i insolidari i deslleial amb els propis idearis. És la mateixa situació actual de fragmentació on la impostura i el discurs estètic, purista i autocomplaent no deixen veure el bosc de la gravetat en la que com a país i societat ens trobem.

Si aquest espai aconsegueix esser generós i tenir alçada de mires amb ell mateix i amb els seus. Això el portarà indiscutiblement a ser un motor del canvi, de la transformació i la llibertat del país. I a entendre que si volem avenços socials( o no retrocessos), ara i avui en el context que ens trobem, passen més que mai per poder fer primer un avenç nacional estructural. I perquè això sigui possible, es a dir perquè la calculadora sumi. Caldrà assumir que, quan abans millor, també ens haurem d'entendre o en pitjor dels casos condicionar aquells avui sumen, però encara dubten. Ells sols no ho faran mai i nosaltres sols difícilment podrem.

Jordi Fexas.

La CUP denuncia a la Fiscalia Josep Prat, el president de l'ICS

El regidor David Vidal i dos vocals presenten 254 pàgines que exposen els graus d'incompatibilitat dels càrrecs de Josep Prat a l'empresa privada i alhora a l'administració pública

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Reus va presentar dilluns, per mitjà del regidor David Vidal i dos vocals més, una extensa denúncia de 254 pàgines sobre la incompatibilitat dels càrrecs de l'actual president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat Domènech a la Fiscalia de l'Audiència Nacional de Tarragona. Prat, a banda de president de l'ICS, també és director general d'INNOVA, el hòlding de salut municipal de Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Atrur Mas i membre d'United Surgical Partners Hospitals (USPH), una empresa privada de sanitat. Se sap des de fa dies que Boi Ruiz, conseller de Sanitat pretén desmuntar l'ICS i convertir-lo en una desena d'entitats que controlin cada una un equipament o hospital públic. I Josep Prat, com a president de l'ICS és a l'ull de l'huracà, sobretot des que s'ha conegut els seus càrrecs en empreses privades hospitalàries.

Per altra banda, Vidal ha explicat que el Govern li ha negat reiteradament informació sobre el hòlding INNOVA de Reus, pel que també forma part de la denúncia un apartat sobre aquesta qüestió. A més a més, la CUP denúncia que Prat no ha publicat la seva declaració de renda i el seu salari segueix essent secret

Jordi Navarro (CUP): "El PP és una de les dretes més ferotges i antidemo...

Article de Joan Tarda:UGT (Alvarez) i CCOO (Gallego), si us plau, no ens fem trampes entre nosaltres

Em comuniquen companys sindicalistes la intenció dels dos sindicats de classe amb major representació sindical al Principat que tenen la intenció de promoure un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre les retallades que està aplicant l’actual govern de la Generalitat. No cal dir esplair-nos gaire sobre qui...na és la posició republicana d’oposició i enfrontament al desballestament efectiu, constant i accelerat de l’actual estat del benestar. Una mort anunciada imposada per la dreta coma penyora a pagar per superar la crisi del sistema capitalista a què ens han portat les tesis neloliberals i la impotència de la socialdemocràcia.

Així, doncs, qualsevol iniciativa popular (i la consulta a la ciutadania n’és una expressió singular) és d’interès sobretot perquè el primer objectiu rau a creure’ns de debò que ñes classes pòpulars som les víctimes de la crisi i no pas els causants i que, en conseqüència, només podem sortir-nos-en a partir de trobar solucions col.lectivament i mobilitzant-nos.

Ara bé, en el cas de Catalunya (extensible al País Valencià i a les Illes) l’existència d’un espoli per part de l’Estat espanyol, que ben bé podríem qualificar de “robatori”, que també ja és percebut com a tal per una bona part de la ciutadania, fa que Catalunya i la nostra societat es mantingui en escac pel que fa a la seva viabilitat.

D’aquí que, calgui posar sobre la taula dos reptes: en primr lloc, com distribuïm (socialitzem) la riquesa a l’interior del nostre país per tal que l’estat del benestar garanteixi drets efectius i aturi la dualització (i, certament, en aquest punt dretes i esquerres no diuen el mateix), però també, en segon lloc, cal preguntar-nos com superem l’opressió econòmica espanyola que patim.

I els companys Alvarez i Gallego d’això ñultim, en la seva proposta, no en diuen res, A nosaltres, els que ens hagués agradat és un altre titular: UGT i CCOO proposen un referèndum contra les retallades i l’espoli fiscal.

No ens fem trampes, que som (sóc) dels vostres!

---

BENVINGUTS A NOVA ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Aquest bloc juntament les aplicacions de les xarxes socials com el twitter i el facebook vol ser un punt de trobada de diferents militants i simpatitzants  d'organitzacions polítiques i socials de l'esquerra nacional i independentista.

Persones vinculades a les CUP, ERC, ICV... i independents creiem que cal  crear complicitats i sinergies per promoure un bloc ampli d'esquerres i independentista. Un bloc  que treballi per la independència i que sigui alternativa a la dreta regionalista de CiU  que promou  les polítiques neoliberals que afecten a les classes populars i mitjanes del nostre país.

Des de la diversitat i des de la pluralitat treballem per construir l'alternativa necessària: d'esquerres i independentistes cap a la República Catalana. Cal una nova Esquerra Independentista!. Sumem per multiplicar!

@novaei