Esquerra i ICV acorden crear una comissió per treballar en una nova política d'ingressos i una fiscalitat progressiva com a alternativa a les retallades

Membres de les direccions d'Esquerra i d'ICV s'han reunit encapçalats pels seus presidents en una jornada de treball a la Seu Nacional d'Esquerra. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, han valorat molt positivament aquesta trobada 'per tal d'aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en punts tan importants com les alternatives a les retallades basades en una nova fiscalitat progressiva i en una nova política d'ingressos, la necessitat de garantir uns mitjans audiovisuals públics de qualitat, i el treball conjunt per la llei de consultes'.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras ha destacat que 'és bo per al país que el màxim de forces polítiques possible arribin a acords i s'explorin punts de trobada amb el màxim nombre d'agents socials del país per tal de trobar els camins per poder sortir de la crisi garantint l'estat del benestar'.

Junqueras ha explicat que arran d'aquesta reunió es crearà una comissió econòmica amb representats de les dues forces polítiques per tal de poder fer una diagnosi compartida amb una nova política distributiva com a alternativa a les retallades i poder aportar solucions comunes i de consens. Una de les conclusions ha estat la necessitat de poder posar en marxa les conclusions de la comissió parlamentària pel pacte fiscal que encara no han estat portades al Ple del Parlament. En l'àmbit fiscal el president d'Esquerra ha denunciat un cop més que 'els ingressos de les nostres administracions públiques són clarament inferiors a l'esforç fiscal que es fa a Catalunya i avui cal celebrar que els grans caps de les principals centrals sindicals han coincidit en la necessitat de l'Agència tributària pròpia per a Catalunya i la capacitat de recaptar, gestionar i liquidar tots els nostres impostos'.

Un altre dels punts d'acord és el treball que cal fer amb la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 'per tal de poder garantir el lideratge públic, la pluralitat i la professionalitat amb els actuals estàndards de qualitat i emplaçant CiU que faci una llei amb el consens de tots els grups de la cambra catalana'.

El tercer punt de consens és a l'entorn de la Llei de Consultes en el qual tant Esquerra com ICV coincideixen que 'les consultes han de ser vinculants, no hi ha d'haver dret de veto del president i el Parlament ha de ser ens polític capacitat per poder plantejar les consultes que faci arribar la ciutadania'.

Aquests punts d'acord assolits en l'àmbit polític seran traslladats a l'àmbit tècnic per tal de poder endegar estratègies compartides. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha deixat la 'porta oberta i la mà estesa a que altres forces polítiques del país es sumin a aquest treball conjunt i es cerquin punts de trobada ja que és bo per al país i és el que reclama la ciutadania

Centrals sindicals: sindicats centralistes

Article d'Àlex Romaguera. Periodista. publicat al Triangle

És difícil qualificar el paper dels grans sindicats de Catalunya, la UGT i CCOO, vist el seu pacte amb la patronal CEOE i algunes protestes en què han utilitzat el català com a arma de desgast davant l'administració. Analitzat en perspectiva, el balanç dista molt de semblar-se al compromís què les seves bases proclamen en assemblees i accions al carrer. El resultat rebel·la molt poca cultura sindical i escassa defensa del país en questions referides a l’autogovern o als drets col·lectius.

Quan a les polítiques sindicals, cal citar el darrer acord amb l’Executiu popular i els empresaris sobre la base de salvar l’involució en matèria de llocs de treball. Altra vegada, UGT i CCOO s’han vestit de pragmatisme per acabar assumint el vergonyant principi que cal evitar mals majors perquè “no hi ha altre remei”. Així ha passat en l’últim acord, obrint la beda una major flexibilitat en els acomiadaments i una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors d’un 1,5%. El mateix argument ja van utilitzar per donar validesa a les reformes durant el període Zapatero o per acabar claudicant davant l’edat de jubilació, primer passant del 60 anys als 65, i més tard dels 65 als 67 anys. Tot sota el puny i lletra dels seus correlegionaris, els exministres socialistes del Treball Manuel Chavez o Valeriano Gómez, insignes membres de la UGT.

Pel que fa als drets nacionals, resulta grotesc que els dos sindicats defensin ara un referèndum sobre les retallades de CiU quan encara és hora que es manifestin contra l’espoliació fiscal de què és víctima Catalunya (3.000 euros per persona/any) o per la reclamació de la seva sobirania econòmica i fiscal. Un instrument amb el qual no hauria calgut decretar aquesta mesura lesiva per als treballadors i treballadores del nostre país, senzillament perquè l’atur i la destrucció de llocs de treball –com passa a Euskadi– no hauria estat, ni de lluny, tan sagnant per al benestar.

Fer sindicalisme no es pot limitar a proporcionar serveis a l’empara d’un conveni loboral. També significa ser corresponsable amb la voluntat d’aquests mateixos treballadors, de les classes que representen i de la col·lectivitat nacional en la qual s’actua. Segurament UGT i CCOO són només el mirall d’aquesta socialdemòcracia plegada a la lògica del mercat que, sense brúixola pròpia, ni fan contrapoder al capitalisme d’Estat ni tampoc ofereix alternatives davant d’un centralisme que atempta contra les llibertats dels pobles. Així les coses, un altre sindicalisme nacional i de classe, com així ha demostrat el 15-M, les marxes contra les retallades o a Euskadi els sindicals ELA i LAB, sembla més necessari que mai, per les aspiracions de Catalunya i dels seus treballadors.

La Intersindical-CSC s’afegeix a les entitats que donen suport a la insubmissió fiscal

Dos ciutadans de Siurana han decidit que a partir del 1r de gener de 2012 inicien la insubmissió a l’Estat Espanyol per denunciar el tracte d’esclavatge a què està sotmès el nostre poble per part d’aquest estat.

La plasmació d’aquesta acció serà deixar de tributar a Espanya des de l’1 de gener del 2012. Segons paraules de l’Andreu i La Maria, els dos ciutadans del Priorat:

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DIEMPROU!”

Un seguir d’entitats, entre les que hi ha la Intersindical-CSC, aplegades a la campanya Diem Prou, hem fet la presentació aquest 24 de gener al Col.legi de Periodistes de Barcelona per explicitar el suport a aquesta parella del Priorat, com a acte de responsabilitat social i nacional, per la defensa de la cohesió del país i per què, principalment, l’espoli que patim el paguem el 80% de la població; les classes treballadores.

http://www.diemprou.cat/diemprou/

“No a la dictadura financera. Aturem les retallades!

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Mentre que a Davos, al Forum Economic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que anunciarà properament el seu lloc de concentració.

Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

La Mesa del Congrés rebutja 30 de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades per ERC

El diputat Joan Tardà ha comparegut aquest migdia una vegada s'ha donat a conèixer que de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades pels tres diputats de la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí, se n’han acceptat al voltant de 60. Tardà ha assegurat que 'estem pendents encara de conèixer quines preguntes han estat admeses i quines no de les 100 que hem presentat sobre la Casa Reial' però 'en qualsevol cas hem de considerar un èxit que ara ens deixin fer 60 preguntes en lloc de vetar-les com va fer amb pràcticament les mateixes preguntes la taula que presidia el sr. Marín el 2007'.


El diputat republicà ha valorat que ‘en qualsevol cas creiem que s'haurien d'haver admès totes. Ara esperem que el Govern sigui honrat en les respostes’ i ens permeti 'conèixer la destinació dels diners de tots que els pressupostos destinen a la Prefectura de l'Estat'.

Tardà ha lamentat que ‘segurament el canvi de posició de la taula del Congrés és fruit dels titulars de premsa pel cas Urdangarín i no per conviccions democràtiques’ i ha aclarit que ‘aquest és un èxit conjunt del treball parlamentari però també del periodisme'.

Cal recordar que ERC va portar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg la negativa a admetre les preguntes de 2007, una denúncia per la falta de drets dels diputats de poder fer la seva feina. Tardà ha acabat la seva intervenció demanant que 'aquesta legislatura es concreti la reivindicada llei de transparència i que hi inclogui la Casa Reial'.