L'objectiu de la vaga general és mostrar el nostre rebuig a l'aprovació, per part del Govern espanyol, del Real decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Aquesta nova reforma laboral suposa una agressió d'enorme transcendència per a tota la classe treballadora: tant a les persones que tenen una ocupació –ja que estableix mecanismes per a que afecti no només les noves contractacions, sinó també les anteriors-, com a les persones que no la tenen, ja que la reforma laboral no crearà ocupació; en tot cas la destruirà, i d'ara en endavant l'accés al mercat laboral no garantirà unes condicions de vida mínimament decents.
La crisi no és la raó d'aquesta reforma, sinó un pretext per a augmentar el poder de la patronal de forma descarnada.
El seu objecte no és lluitar contra la precarietat o la desocupació, com pretenen fer-nos creure amb els seus propagandistes. Aquesta reforma no és mes que una concessió a les forces del capital d'allò que vénen reclamant des de sempre: més poder per acomiadar, per abaixar salaris i per incomplir els convenis col·lectius:
-Permetent que les ETT actuïn com a agències de col·locació, en un pas més cara a la mercantilització de l' infortuni de la desocupació.
-Es modifica el contracte de formació i aprenentatge, que es precaritza en molts aspectes, alhora que es pot utilitzar fins als 30 anys, almenys fins que la taxa de desocupació no descendeixi per sota del 15%.
-Dota les empreses de poder sobre l'acreditació de la formació, incrementant el control sobre els treballadors i el poder empresarial.
-Multiplica les bonificacions en els contractes precaris, reduint de manera alarmant els ingressos de la Seguretat Social, com ja es va fer en la reforma de la Seguretat Social operada per Llei la 27/2011, sota el govern del PSOE.
-Es crea un contracte “per temps indefinit de suport als emprenedors”, amb un període de prova d'un any, el que significa l'acomiadament lliure i gratuït durant el primer any de relació laboral, amb una bonificació de les quotes i amb incentius fiscals per a les empreses.
-Foment del comerç amb la prestació de desocupació, ja que l'empresari que contracti un desocupat en certes condicions té una deducció fiscal del 50% de la prestació per desocupació i l'aturat pot compatibilitzar part de la prestació amb el treball.
-S'introdueix la possibilitat de fer hores extraordinàries en els contractes a temps parcial, augmentant la flexibilitat i obtenint treballadors a la carta, sense possibilitat de compatibilitzar el treball precari amb cap altre, degut a l'alta disponibilitat que aquestes ocupacions implicaran.
-Es crea un contracte “a distància” i es podrà assignar, a discreció de l'empresari, els treballadors a qualsevol centre, manipulant així el cens electoral de les eleccions sindicals.
-Se substitueixen les categories per grups professionals, fent la mobilitat funcional quasi il·limitada.
-L'empresari pot distribuir el 5% de la jornada al seu gust, sense necessitat de negociació.
-La mobilitat geogràfica pot fer-se amb tota facilitat. Les causes que ho justifiquen passen a ser simplement raons de competitivitat, productivitat o organització.
-Es facilita la modificació substancial de les condicions de treball fins al límit de discrecionalitat de l'empresari, de la mateixa
-Del despenjament dels salaris es passa al despenjament de quasi tot el conveni, per la qual cosa la força vinculant dels
-Convenis Col·lectius perd la virtualitat consagrada en l'article 37 de la Constitució, cosa que afecta greument la seva ultraactivitat. Preval el conveni d'empresa, àmbit em què el poder sindical és més dèbil. Si transcorreguts dos anys de denuncia no s'ha signat un altre conveni, s'aplicarà el superior o, en el seu defecte, l'Estatut dels treballadors. L'única referència salarial que queda és el salari mínim interprofessional.
-L'empresari ja no precisa l'autorització administrativa per acomiadar, suspendre el contracte o reduir la jornada d'una bona part del personal (mesures col·lectives). Desapareixen els ERO i ara qui decideix és simplement l'empresari.
-Pel que fa a la reformulació de les causes econòmiques, tècniques o organitzatives per acomiadar, reduir la jornada o suspendre contractes, es prescindeix del seu caràcter finalista i raonable; simplement és necessària la seva concurrència. És a dir, es pot acomiadar encara que no sigui mínimament raonable per aconseguir un fi constitucional legítim, com la viabilitat
de l'empresa o el nivell d'ocupació.
-Encara que la mitjana d'absentisme en una empresa sigui 0%, es pot acomiadar per estar malalt, faltant, per exemple, 8 dies en 2 mesos, de forma justificada per malaltia comuna.
-Es redueix la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies/any amb un màxim de 42 mesos a 33 dies/any amb un màxim de 24 mesos.
-Se suprimeixen els salaris de tramitació, excepte en els casos d'opció per readmissió, per al treballador, el cost del temps que tardi a dictar-se sentència. Això va a la contra de l'exercici d'accions i abarateix més encara l'acomiadament, incentivant, a més, que no es readmeti el treballador.
-Es preveu la possibilitat d'acomiadar treballadors fixos en el sector públic, encara que s'accedeixi al lloc per oposició, per la simple concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.
-Mercantilització encara més dels serveis públics i pretensió que l'ajustament dels dèficits derivats de la imposada estabilitat pressupostària es faci amb reduccions de personal, sense importar el motiu de tals dèficits (per exemple, malbaratament o malversació).
-Aquest brutal atac als nostres drets exigeix respostes contundents de rebuig i de mobilització social i fa cada cop més necessària la construcció d'un Marc Català de Relacions Laborals i de Protecció Social, per a governar-nos nosaltres mateixos i evitar el desastre a què ens estan conduint des de Madrid i Brussel·les.
29M VAGA GENERAL.
