Propostes per fer possibles un altre país i un altre món

Tothom comparteix que vivim en una profunda crisi. Però des dels poders que l’han provocat i que se’n beneficien ens diuen que no hi ha res més a fer que acceptar les retallades. Una gran part de la intel·lectualitat i dels mitjans ens diu que no hi ha més opcions, que no hi ha idees ni propostes alternatives a un sistema que ha fet fallida.

Davant d’aquesta situació, des del Fòrum Social Català volem mostrar que sí hi ha propostes per fer possibles un altre país i un altre món. Propostes de vida alternativa que funcionen des de fa anys, propostes de noves formes imaginatives de resistència, propostes de noves regles de joc polític i econòmic, propostes per organitzar accions comunes transformadores, propostes de nous models d’organització social alternatius al sistema dominant.
I per mostrar aquestes propostes no semblen adequats els formats de trobada del FSCat realitzats en les edicions anteriors, en què simultàniament diversos grups exposaven les seves idees o lluites. Volem superar les rutines per afrontar l’oportunitat que ens ofereix la crisi, volem donar-nos el temps per llegir i escoltar les propostes d’altres sectors, d’altres grups per eixamplar les nostres visions i fer les nostres accions més efectives, volem superar la dispersió immobilitzadora i aprendre a generar participativament prioritats i consensus que engresquin l’acció de la ciutadania.
Per això la ciutadania i els col·lectius (assemblees, organitzacions, xarxes…) estem convidats a fer conèixer les nostres propostes (idees, experiències, projectes…) en el marc del FSCat per tal de:

• Donar visibilitat a les propostes i a les persones i col·lectius que les presenten,
• Crear la dinàmica per poder-les millorar, gràcies a compatir-les i contrastar-les,
• Facilitar la sinergia, l’articulació entre propostes semblants o complementàries, d’aquí i d’arreu del món.
• Tenir l’oportunitat de coordinar iniciatives, grups, plataformes…
• Oferir a la ciutadania propostes sòlides prioritzades per la seva viabilitat i capacitat de transformació estructural.

En les trobades temàtiques que el FSCat convoca pels dissabtes 14, 21 i 28 del mes d’abril, i en l’assemblea final del 5 i 6 de maig, es tractaran les propostes que s’han presentat abans del 30 de març.

Si volem fer créixer les experiències reeixides, si volem millorar les idees, si volem articular els nostres projectes, si volem enfortir el procés comú de transformació social que el moment demana… no dubtem a presentar les nostres propostes i a interactuar amb els altres!

Aquí i arreu, som molts més dels que elles volen i diuen… però ningú no ho farà per nosaltres!

Més informació:

Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat/

Joan Tardà: «CiU són uns botiflers»

Entrevista a http://www.naciodigital.cat/ Joan Tardà (Barcelona, 1955). Catedràtic d'Institut de llengua catalana, enceta la tercera legislatura com a diputat a Madrid aquest cop ocupant un dels tres escons de la coalició ERC-Rcat. Home convençut de les causes que defensa veu en perill la "majoria líquida" que ha crescut al voltant de l'independentisme si CiU continua fent el joc al PP a Catalunya. Republicà, d'esquerres i independentista recorda que després de la crisi res no tornarà a ser igual. Com el que albira l'Evangeli de Sant Joan.


-Tercera legislatura per a vostè, es preveu dura oi?

-Duríssima. A més hi haurà molta més tensió. Entre l'efecte piconadora del PP, més les tensions que provoca la recentralització i l'expansió del discurs nacionalista espanyol vehiculats a través de Rosa Díez i elements de la FAES incorporats a les files del PP. I un PSOE amb posicions més esquerranes tot i que amb més pa que formatge.

- Vaja, bon temps per a la insubmissió lingüística al Congrés oi?

-Nosaltres ja hem avisat: Utilitzarem la llengua catalana quan ens convingui, no renunciem a aquest conflicte.

- Vostè és un dels valedors de la teoria de la moneda: el procés d'alliberament nacional i el procés de cohesió social són dues cares de la mateixa moneda. Està en perill el procés d'alliberament amb el procés de replantejament de l'estat del benestar?

-Sí. Si s'accelera el procés de dualització de la societat arran del desballestament de l'estat del benestar, arrela la precarietat laboral i l'administració no socialitza la riquesa trenca el "somni català" de l'ascensor català que contrarestava la voluntat assimilacionista espanyola. Això ens allunya de la república i de l'acumulació del forces necessària per exercir el dret a decidir just quan la causa catalana està millor que mai.

-Una crisi com l'apocalipsi de Sant Joan, ja res serà com era abans

-Sí, i em preocupa el paisatge postcrisi. Comportarà pagar penyora. No serà una penyora com la crisi del 29 que va acabar amb joves ucraïnesos matant-se amb joves alemanys, però ens tocarà pagar penyora. I ara ens estem jugant amb les reformes de la fiscalitat, la sanitat, l'educació... la magnitud de la penyora. Quan sortirem de la crisi no reconeixerem el paisatge amb un sistema de pensions molt prim, una escola i sanitat pública fràgil i una fiscalitat regressiva. I la velocitat dels canvis és vertiginosa i no els copsem.

- I l'esquerra què hi fa?

-Desorientació absoluta. Els estalvis dels obrers alemanys també formen part del que anomenem mercats. Però malgrat tot les esquerres ens hem de treure la pressió de sobre. Pensi que la dreta està guanyant la batalla ideològica, una batalla molt senzilleta, fent-nos creure que som els culpables.

- Catolicisme soterrat?

-Sí, és el sentiment de culpa de les societats catòliques. Ens fan creure que som els culpables. Si en el teu imaginari arrela que ets culpable de la crisi estàs disposat a pagar penitència. Una penitència imposada per qui ha provocat la crisi. Ara s'escolta als bars allò de "vam estirar més el braç que la màniga", senyal que hem passat de ser víctimes del sistema a considerar-nos ser-ne culpables.

- Com acabarà doncs, quin serà el paisatge?

-O bé serà un paisatge on preval la cultura del campi qui pugui o bé la idea socialdemòcrata. De fet, és un problema de sumes i restes. El capital suma i resta: què surt més barat la cultura o la incultura, una societat cohesionada o no... El gran perill és que el capital conclogui que una Europa on les classes mitjanes tendeixin a desaparèixer és una Europa governable. Si els negocis no es fan a Europa i la lluita pels recursos, la violència dels recursos, es desplaça a d'altres llocs, Europa és controlable. Però tot apunta que la societat europea, i la catalana en particular, serà més violenta i més desestructurada cosa que farà més difícil la consecució d'allò pel que fa 300 anys que lluitem.

- La fórmula?

-Resistir és vèncer. Mantenir l'excel·lència de l'escola i la sanitat pública catalana i dels serveis bàsics. Que la gent tingui el convenciment que l'esperança de vida no té res a veure amb el nivell econòmic sinó amb el fet de ser català i l'avanç de la investigació.

- Posi'm una imatge?

-Els que van al tren estan disposats a renunciar a drets i fins i tot a fer ulls clucs a amenaces de la llibertat per tal de no perdre'l. Altres veuen passar el tren més ràpid del que realment passa i renuncien agafar-lo, les bosses cronificades de pobresa que creixeran. Això, per a Catalunya, pot ser mortal perquè s'introdueixen altres paràmetres com la immigració o el lingüístic.

-Perill oi?

- Sí i per això és imperdonable que CiU apliqui remeis del segle XX als problemes del segle XXI amb la derivada del desbocament, ara que teníem una majoria líquida de persones que ha assumit idees com l'espoli, o catalans que han assumit que Espanya és crisi o que el seu president d'honor, Jordi Pujol, hagi caigut del cavall. CiU hauria de ser capaç de tensionar políticament i democràtica les relacions entre Espanya i Catalunya, perquè la tensió política seria la traducció de la tensió econòmica. Si veiem que s'està trinxant el país no es pot amagar la tensió econòmica, cal traduir aquesta tensió en tensió política.

-M'està dient que CiU posa les coses fàcils a l'espanyolisme?

-Sí, efectivament i no només això, són uns botiflers. CiU ha fet una opció de classe i antipatriòtica. Això no té perdó, estan normalitzant  l'espanyolisme i estan contribuint a substituir l'electorat del PSC pel del PP. I el PSC és la pota més fràgil, fragilíssima del catalanisme. El PP, no; el PP és l'assimilació. CiU normalitza el PP perquè fa el que fa la dreta a Europa: signen una pòlissa per evitar que durant molts anys governin les esquerres catalanes, cosa difícil ara pel paper galdós del PSC.

- Buf...

- I encara trobem una altra derivada més perillosa, a mesura que l'independentisme va guanyant i es consolida, l'espanyolisme s'anirà radicalitzant. Ens convé que l'espanyolisme estigui institucionalitzat a Catalunya quan es radicalitzi? Serà així. CiU no té perdó,no té nom, no estan a l'altura, són una mala còpia d'en Cambó. Em sorprèn que els sobiranistes de CiU no diguin res, que surtin de l'armari!

- Això no entra en contradicció amb la línia oficial d'ERC?

-Una cosa és la tàctica i l'altra, l'estratègia. La tàctica ha servit per desemmascarar CiU, no tenen l'excusa de dir allò que les forces catalanistes se'ns han posat d'esquena. Vostès han pactat amb el PP per una opció de classe i no estan a l'altura dels reptes de la nació catalana. Han fracassat amb la seva estratègia igual que nosaltres també vam fracassar en l'intent de fer una part del camí junts amb els federalistes. Si tots hem fracassat no podem utilitzar fórmules que no serveixen. Crec que CiU entre pàtria i patrimoni, escull patrimoni. Aplica el full de ruta dels lobbis catalans que ja els està bé l'establishment espanyol.

- I d'aquí allò que diu vostè que CiU es creu que ERC són imbècils oi?

- Exacte. L'Oriol Junqueras ha estat encertat, ERC ha estat encertada: si vostès volen aquí ens tenen, amb modificacions en les retallades i, sobretot, consulta, la garantia perquè no hi hagi engany.

- Què falta ara doncs?

-Falta capacitat de generar tensió política amb l'administració espanyola.

-Com?

-Per exemple, a través del greuge de l'espoli fiscal. No s'hi valen cataplasmes ni just abans de les eleccions posar-se la granota de Maulets i fer una crida a sometent per salvar la pàtria. No podem desmerèixer a tots aquells que s'han agafat al catalanisme perquè està fins els nassos del greuge de l'espoli fiscal.

-La història de servir no?

-Madrid prendrà el número a CiU, com cada dia li pren al PSC i com ens l'han pres a nosaltres. Hem de canviar les fórmules utilitzades fins ara. Què esperen?

-Moltes gràcies

-A vosaltres

La nova reforma laboral: inadmisible atac neoliberal als drets laborals

Per la Intersindical-CSC, la reforma laboral aprovada divendres passat pel govern de Rajoy és una sagnia dels drets laborals i col•lectius. Debilitarà encara més els drets laborals i no generarà ocupació, aquesta reforma comportarà un abaratiment dels acomiadaments i rebaixes salarials.

La nova reforma laboral confirma els pitjors presagis que es tenien en relació que el govern del PP, materialitzant un nou atac frontal contra els drets laborals dels treballadors i les treballadores. En sintonia amb el que s'anuncia per Mariano Rajoy en l'última sessió de control del Congrés afirmant que empitjoraria l'economia i creixeria l'atur, la nova reforma laboral, en facilitar els acomiadaments, incidirà precisament a augmentar encara més la desocupació. Amb aquest paquet de mesures, el govern del PP institucionalitza l'arbitrarietat en els centre de treball i avança en el desmantellament de les mesures de protecció legal que queden als treballadors

Els canvis introduïts en la negociació col•lectiva, donant prioritat als pactes d'Empresa i permetent a més la desvinculació unilateral de l'empresariat dels convenis, pretenen debilitar la capacitat d'organització i resposta dels treballadors, deixant-nos a mercè dels capritxos d'un empresariat que, en la gestió d'aquesta crisi, ha demostrat tenir com a única consigna mantenir tant sí com l'acumulació de beneficis.

Per a la Intersindical-CSC aquesta reforma resulta intolerable, no quedant cap altra opció que la resposta al carrer a aquest nou atropellament contra la majoria social. La Intersindical-CSC, començarà la convocatòria d'assemblees de delegats i afiliats per programar les accions de protesta que desenvoluparà en solitari o en coordinació amb la resta d'organitzacions sindicals. Estem convençuts que : "Només hi haurà ocupació digna on els treballadors i treballadores tinguem força, ens organitzem i lluitem

Si el dia 19 no sortim al carrer, després res de queixar-nos, eh!

Blocada de Joan Tarda.

No és moment per a les controvèrsies, legítimes i manta vegades estèril, tanmateix, entre l’esquerra. El cop de destral als drets dels treballadors i treballadores i contra un possible marc català de relacions laborals i de política industrial autònoma és de tal magnitud que no s’hi val a badar.
CiU, per boca de Duran i Lleida ja s’ha posicionat. Sense sorpreses, al costat del capital, del poder, tot i que després puguin disfressar-ho (i encolomar-nos-ho  gràcies al mitjans de comunicació afins) com a posicionament modern, assenyat i intel·ligent en el discurs de les mesures més adients per sortir de la crisi. No hi fa res que la reforma del PP contingui un afebliment extraordinari de les capacitats de la Generalitat a l’hora de poder fer política industrial lligada a la viabilitat dels distints sectors industrials, la salvaguarda dels llocs de treball i l’atracció de capitals inversors (tot allò que s’ha pogut fer des de la Generalitat en casos com ara Nissan, per exemple  i d’altres, ara amb la nova normativa, res de res en la mesura que els expedients de regulació aniran directament al jutjat).
No hi fa res, el que compta, per a ells, són altres coses. I si la penyora a pagar és una regressió extraordinària dels drets laborals... tant se val. La panòplia de mesures són escandaloses i vénen a dibuixar allò que des de fa ja molts mesos venim denunciant: compte! que el paisatge postcrisi que ens estan dissenyant no el reconeixerem.
Desgraciadament, malgrat els índexs creixents de pobresa i d’exclusió social, malgrat els milions d’aturats, malgrat l’accelerat desballestament de l’estat del benestar i la voluntat de consolidar una nova cultura de relacions laborals basada en la precarietat salarial i contractual, el PP té majoria absoluta. La piconadora de la majoria absoluta de la dreta espanyola, més enllà dels suports vergonyants de CiU, no tindrà aturador parlamentari si no hi ha mobilització popular, bo i deixant curta la patacada del PSOE.
Si més no, no hi haurà ni tan sols capacitat per modificar-ne al Congrés els continguts més durs.
No és moment, doncs, per massa romanços. Si sortim al carrer, apaivagarem el cop. Repeteixo, només l’apaivagarem. Si restem indolents, si dropegem i ens deixem portar pel discurs interessat i pervers de qui diu que és pitjor aquest mateix  remei que no pas la malaltia, estem, dit ras i curt, ben morts.
Que després ningú no es queixi. Ja he sentit massa gent que em diu que potser sí que no hagués hagut de votar a qui va votar.Doncs, això, que després  ningú no es queixi.
El dia 19 ja hi ha una primera crida. Potser que ningú no es quedi a casa

EL "RESET" DE LES 'ESQUERRES . de Toni Soler

No crec que ningú pensés que una eventual victòria de Carme Chacón suposaria la conquesta d'Espanya per part del socialisme català. Ans al contrari, l'exministra era -de fet, ho continuarà sent- un cavall de Troia del PSOE dins del PSC. Ha exercit aquest paper a consciència, car sap millor que ningú el preu que ha pagat Zapatero pel seu suport al tripartit. Per això ha intentat fer-se perdonar http://www.ara.cat/ara_premium/contraportada/reset-esquerres_0_640735944.html

Esquerra i ICV acorden crear una comissió per treballar en una nova política d'ingressos i una fiscalitat progressiva com a alternativa a les retallades

Membres de les direccions d'Esquerra i d'ICV s'han reunit encapçalats pels seus presidents en una jornada de treball a la Seu Nacional d'Esquerra. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, han valorat molt positivament aquesta trobada 'per tal d'aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en punts tan importants com les alternatives a les retallades basades en una nova fiscalitat progressiva i en una nova política d'ingressos, la necessitat de garantir uns mitjans audiovisuals públics de qualitat, i el treball conjunt per la llei de consultes'.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras ha destacat que 'és bo per al país que el màxim de forces polítiques possible arribin a acords i s'explorin punts de trobada amb el màxim nombre d'agents socials del país per tal de trobar els camins per poder sortir de la crisi garantint l'estat del benestar'.

Junqueras ha explicat que arran d'aquesta reunió es crearà una comissió econòmica amb representats de les dues forces polítiques per tal de poder fer una diagnosi compartida amb una nova política distributiva com a alternativa a les retallades i poder aportar solucions comunes i de consens. Una de les conclusions ha estat la necessitat de poder posar en marxa les conclusions de la comissió parlamentària pel pacte fiscal que encara no han estat portades al Ple del Parlament. En l'àmbit fiscal el president d'Esquerra ha denunciat un cop més que 'els ingressos de les nostres administracions públiques són clarament inferiors a l'esforç fiscal que es fa a Catalunya i avui cal celebrar que els grans caps de les principals centrals sindicals han coincidit en la necessitat de l'Agència tributària pròpia per a Catalunya i la capacitat de recaptar, gestionar i liquidar tots els nostres impostos'.

Un altre dels punts d'acord és el treball que cal fer amb la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 'per tal de poder garantir el lideratge públic, la pluralitat i la professionalitat amb els actuals estàndards de qualitat i emplaçant CiU que faci una llei amb el consens de tots els grups de la cambra catalana'.

El tercer punt de consens és a l'entorn de la Llei de Consultes en el qual tant Esquerra com ICV coincideixen que 'les consultes han de ser vinculants, no hi ha d'haver dret de veto del president i el Parlament ha de ser ens polític capacitat per poder plantejar les consultes que faci arribar la ciutadania'.

Aquests punts d'acord assolits en l'àmbit polític seran traslladats a l'àmbit tècnic per tal de poder endegar estratègies compartides. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha deixat la 'porta oberta i la mà estesa a que altres forces polítiques del país es sumin a aquest treball conjunt i es cerquin punts de trobada ja que és bo per al país i és el que reclama la ciutadania

La Intersindical-CSC s’afegeix a les entitats que donen suport a la insubmissió fiscal

Dos ciutadans de Siurana han decidit que a partir del 1r de gener de 2012 inicien la insubmissió a l’Estat Espanyol per denunciar el tracte d’esclavatge a què està sotmès el nostre poble per part d’aquest estat.

La plasmació d’aquesta acció serà deixar de tributar a Espanya des de l’1 de gener del 2012. Segons paraules de l’Andreu i La Maria, els dos ciutadans del Priorat:

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DIEMPROU!”

Un seguir d’entitats, entre les que hi ha la Intersindical-CSC, aplegades a la campanya Diem Prou, hem fet la presentació aquest 24 de gener al Col.legi de Periodistes de Barcelona per explicitar el suport a aquesta parella del Priorat, com a acte de responsabilitat social i nacional, per la defensa de la cohesió del país i per què, principalment, l’espoli que patim el paguem el 80% de la població; les classes treballadores.

http://www.diemprou.cat/diemprou/

La Mesa del Congrés rebutja 30 de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades per ERC

El diputat Joan Tardà ha comparegut aquest migdia una vegada s'ha donat a conèixer que de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades pels tres diputats de la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí, se n’han acceptat al voltant de 60. Tardà ha assegurat que 'estem pendents encara de conèixer quines preguntes han estat admeses i quines no de les 100 que hem presentat sobre la Casa Reial' però 'en qualsevol cas hem de considerar un èxit que ara ens deixin fer 60 preguntes en lloc de vetar-les com va fer amb pràcticament les mateixes preguntes la taula que presidia el sr. Marín el 2007'.


El diputat republicà ha valorat que ‘en qualsevol cas creiem que s'haurien d'haver admès totes. Ara esperem que el Govern sigui honrat en les respostes’ i ens permeti 'conèixer la destinació dels diners de tots que els pressupostos destinen a la Prefectura de l'Estat'.

Tardà ha lamentat que ‘segurament el canvi de posició de la taula del Congrés és fruit dels titulars de premsa pel cas Urdangarín i no per conviccions democràtiques’ i ha aclarit que ‘aquest és un èxit conjunt del treball parlamentari però també del periodisme'.

Cal recordar que ERC va portar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg la negativa a admetre les preguntes de 2007, una denúncia per la falta de drets dels diputats de poder fer la seva feina. Tardà ha acabat la seva intervenció demanant que 'aquesta legislatura es concreti la reivindicada llei de transparència i que hi inclogui la Casa Reial'.

Escòcia cap a la independència

article d'Albert Botran.



Abans d’ahir coneixíem la notícia que el govern d’Escòcia està decidit a convocar un referèndum d’independència el 2014. És a dir, d’aquí uns dos anys. Si seguiu una mica de prop la realitat escocesa, sabreu que una de les claus de l’èxit de l’independentisme escocès és la tasca del Partit Nacional Escocès al capdavant del govern autònom. I, especialment, el carisma i la confiança del seu primer ministre, Alex Salmond.

Un primer ministre que transmet una convicció ferma en les pròpies capacitats del país per assolir la independència, i que aprofita els ressorts de poder per posar rumb directe cap al referèndum. Sense excuses. Sense subterfugis. Amb una política internacional encaminada desacomplexadament cap a la recerca de socis, des de la Xina fins als EUA.

I un horitzó independentista amb els drets socials com a fonament, doncs Salmond mai no es cansa d’explicar que la independència servirà per millorar les condicions de vida del poble escocès.
Quin contrast amb el govern de la nostra Generalitat. Allà on hi voldríem veure convicció i full de ruta sobiranista, hi veiem incertesa, amb la proposta d’un pacte fiscal que serà un pedaç, a tot estirar.
Allà on ens agradaria presumir d’una política internacional que prepari el camí diplomàtic per esdevenir un estat, ens hem d’avergonyir del tancament d’ambaixades, al dictat del PP i del nacionalisme espanyol, que mai ha pogut suportar-les.

Allà on voldríem veure la defensa del poble, hi veiem l’acarnissament en les retallades socials, obeint cegament les instruccions d’austeritat que venen de Madrid i de Berlin, sense tenir en compte les nefastes conseqüències en la ciutadania.

On voldríem veure fermesa davant el govern espanyol, veiem la darrera mostra de vassallatge en la insòlita votació de les primeres retallades del PP.

Artur Mas no resisteix la comparació amb Àlex Salmond, per molt que el nostre president es vanti d’haver assistit a cimeres europees, precisament a exhibir impúdicament el seu programa antisocial.

Convergència i Unió gaudeix, certament, del crèdit que li han donat les darreres tres eleccions. Inapel•lable. Però els seus militants i dirigents també deuen saber que les seves majories les han construït en base a dues premisses de l’electorat que els ha fet confiança. En primer lloc, per la manca d’alternatives a la crisi que ha demostrat l’esquerra oficial, tant a nivell català com espanyol. I, en segon lloc, perquè ha concentrat bona part del sentiment independentista, que ha donat al partit d’Artur Mas la responsabilitat de gestionar una sortida al conflicte amb Espanya.

I en aquest darrer aspecte, no sembla gaire disposat a fer el que cal fer. O sigui posar un objectiu i no desviar-se’n. I això és així perquè l’aliança amb el PP va molt més enllà del que ens pensàvem.
Que tingueu un bon dia, i visca Escòcia!

Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei

PER UN BLOC D’ESQUERRES I INDEPENDENTISTA

 article Antoni Garcia http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria.

Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim  un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu  gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem.

Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular.

Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia.

Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes.

Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per  a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social.

Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC.

Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC,  CUP ,ICV l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.....

Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!

Antoni Garcia

http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

ERC presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de Mas

JOSE RICO / Barcelona . el periodico.cat

Esgotant el termini fins a l'últim minut, ERC ha decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat del 2012. Els republicans confirmen així que les negociacions amb l'Executiu català no han arribat a bon port i deixen el camí lliure a un nou pacte CiU-PPC, ja que el PSC va anunciar també el cap de setmana passat que esmenarà els comptes. En canvi, els populars van retirar l'esmena que havien anunciat setmanes enrere.

Encara que les dues parts van forçar el seu optimisme al començar a negociar, Esquerra va constatar en els últims dies que el diàleg amb els nacionalistes estava estancat, ja que l'Executiu es negava a acceptar les seves condicions principals. Per afavorir l'acord, el líder dels independentistes, Oriol Junqueras, havia reduït les seves exigències a la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris i la recuperació de part del gravamen de successions, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos de la Generalitat per mitigar les retallades socials. També estava disposat a acceptar la taxa turística que proposa Mas, malgrat les reticències inicials.

"L'hi hem posat tan fàcil al Govern com el país necessita, però han prioritzat el pacte amb el PPC", ha afirmat Junqueras en una entrevista a TV-3. Però CiU va deixar clar des del primer moment que no acceptava cap de les dues condicions anteriors. Fins i tot va tombar una iniciativa parlamentària d'ERC per crear un impost a la banca. En un principi, els republicans també reclamaven blindar l'actual model de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, convocar una consulta sobre el concert econòmic prèvia a la negociació amb Madrid i augmentar l'IRPF a les rendes més altes.

Junqueras ha multiplicat les seves intervencions públiques en les últimes setmanes per pressionar CiU i esgotar fins al final la negociació, amb l'objectiu de responsabilitzar només els nacionalistes d'un possible fracàs. La imatge d'un Govern entregat en mans del PPC serà el missatge que, a partir d'ara, explotaran els republicans. I és que, amb aquesta decisió, els pressupostos del 2012 ja compten amb l'esmena a la totalitat dels tres grups d'esquerra del Parlament (PSC, ICV-EUiA i ERC), i això deixa via lliure al PPC com a soci preferent

Ara és l'hora de l'Esquerra Independentista i la mobilització popular

Per Eudald Calvo, regidor per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Argentona . article publicat a http://www.llibertat.cat/

Cada dia que passa veig als telenotícies o a la premsa una notícia que m’ajuda a reforçar aquesta idea. Enmig de moments tant dolents com els actuals necessitem injectar-nos una mica de moral per creure que el que fem serveix per alguna cosa. Crec que cal aixecar el cap i veure que la feina ben feta ens està donant fruits i molt bons.

Els recents esdeveniments ens situen com a un espectre polític capaç d’incidir en la realitat quotidiana de les persones. La nostra veu comença a ser coneguda i escoltada per grans capes de població. La travessa del desert dels anys 90 de l’esquerra independentista ja ens queda lluny.

No pretenc fer un recull exhaustiu de les lluites i les victòries dels últims mesos, només un breu recordatori per algunes que m’han deixat un bon sabor de boca, la majoria són més amplis que no pas l'esquerra independentista, però en la majoria hi hem pres part. Perdoneu si em deixo alguna cosa que creieu important:


Llegeixo que l’Oficina Antifrau investiga la duplicitat de càrrecs de Josep Prat (president de l’ICS) que fa uns dies va dimitir de INNOVA per les pressions de la CUP de Reus. A Girona, la CUP ha aconseguit posar aquesta gran ciutat al mapa de l’Associació de Municipis per la Independència.

A Barcelona la bona notícia arriba de la mà dels jutjats: imputades l’Assumpta Escarp (segurament la persona més odiada de la ciutat) i Manel Prat (cap dels mossos) per les càrregues policials als indignats/des. Els moviments socials de Barcelona saben sobradament la força moral que té aquesta imputació.

A Vilassar de Mar, després d’apujar-se el sou els regidors del Govern, la resposta ciutadana, entre aquests la CUP, va provoar que els regidors de CIU haguessin de fer marxa enrere i tornar als sous anteriors. A Mataró la lluita contra els desnonaments ha arribat i això és una molt bona notícia. Us recomano un article d’en Juli Cuéllar sobre aquesta qüestió. Mentrestant, a Arenys de Munt, Viladamat, Celrà i Navàs s’està gestionant ajuntaments des d’aquesta perspectiva d’esquerres i independentista: sense retallar en drets dels ciutadans i fent de punta de llança del moviment, com per exemple, amb l’aprovació del ple de Viladamat exigint la fi de la monarquia.

A València la bona feina s’està demostrant amb els 10 anys del Centre Social Terra, amb la quantitat de gent que hi para a diari, amb la força que estan prenent els moviments socials a una ciutat com és València... Molts anys de lluita que donen els seus fruits. A Alacant hem aconseguit obrir el nou Casal, el Tio Cuc. La força de les diades nacionals a Perpinyà, Ciutat de Mallorca o la manifestació de les Normes de Castelló és un altre motiu per veure la força del moviment arreu del país.

La unitat del país i la força d’aquestes manifestacions són, en molt bona part, fruit de més de 20 anys de lluita juvenil. El procés d’unitat per part d’aquestes organitzacions demostra la maduresa política dels més joves del moviment. La feina de formigueta dia a dia costa més de veure, però és la més essencial. També el SEPC, que a vegades ens dona victòries com la victòria a la UAB contra la Rectora Ana Ripoll.

La recent vaga del transport públic #tmb51 en contra l’apujada del preu dels tiquets, la lluita en contra els desnonaments arreu de la geografia catalana o la lluita en contra el feixisme i el racisme també són molt bons exemples de la lluita popular que està més viva que mai. Per no parlar de les acampades d’indignats o les consultes per la independència.

Cal remarcar també les múltiples victòries judicials de l’esquerra independentista o de la resta de moviments socials. La nul•litat de les multes contra Gent de Gramenet, la prescripció del cas contra els dos joves de Manresa acusats de tombar el toro del Bruc o el cas que m’afectava personalment sobre “la perillosa associació il•lícita anomenada moviment estudiantil”. La repressió no s’atura, però la veritat molt sovint guanya.

Per últim i segurament el més important: la sensació moral que estem fent una bona feina. Encara recordo la campanya en defensa del territori de Maulets, de nom “Les arrels no neixen del ciment” on criticàvem l’especulació urbanística i la destrucció del territori. Avui en dia crec que podem afirmar que Maulets va encertar en focalitzar la seva atenció en un tema que encara avui en patim les nefastes conseqüències. O també la campanya dels moviments socials “Que la crisi la paguin els rics” on ja es va avançar que si no ens posàvem les piles la crisi l’acabaríem pagant els de sempre. Segurament ens ha faltat més força perquè això no fos així. Un punt més per seguir lluitant i treballant dia rere dia amb més il•lusió que mai per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Tot plegat no pretén ser un exercici d’autocomplaença. No ens enganyem: les coses estan fatal i ho patim en les nostres pells cada dia. Però no està malament, almenys un dia, felicitar-nos per la feina ben feta i agafar oxigen per seguir lluitant.

I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Miquel Martí i Pol

UN ESPAI, DOS OBJECTIUS, TRES OPCIONS I QUATRE PUNTS. Article de Jordi Fexas

Un espai, això és el que històricament, almenys en els darrers cent anys, ha representat l'esquerra nacional.D'ençà especialment els inicis del segle XX, al Principat ningú pot negar que l'esquerra independentista, federalista, republicana, tan a nivell sociològic com polític, al nostre país han format part d'un mateix espai. En la fundació d'ERC hi trobarem independentistes insurreccionals així com grups i membres provinents de l'esquerra més clàssica d'arrel marxista. En la mateixa fundació del PSUC, hi trobarem ingredients molt similars. Com a exemple, tan la USC com Estat Català, estaran present d'alguna manera en la gènesi de les dues formacions.

Les circumstàncies històriques, els canvis socials i demogràfics, han anat modelant, fracturant o fent evolucionar, el que no deixa de ser un únic espai, que es compartit, amb uns vasos comunicants que vistos en perspectiva històrica, són immensos. En definitiva, un espai, que des de el SXIX, l'alimenten bàsicament les classes populars catalanes, canviants, complexes i dinàmiques com el país mateix si voleu, però les classes populars.

Dos objectius, perquè si el país té un mite de veritat no és ta Jaume I com el de la llibertat. El del país i el de les persones. I pel catalanisme, que no és res més que l'expressió política de la catalanitat, aquest binomi ha estat allò que l'ha articulat i donat sentit. La llibertat del país per garantir el de les persones o el de fer persones lliures per garantir la llibertat del país. Independència i socialisme, autodeterminació i justícia social, llibertat nacional i societat d'oportunitats, tan se val és un so espai que cerca sempre uns mateixos objectius troncals, al servei del país i la seva gent.

Tres opcions, són les que els esdeveniments i la torturada història del país, han volgut que siguin avui les que representin aquest espai. Un espai representa millor que ningú, la lluita, els anhels i el patiment del nostre poble els darrers segle.

L'esquerra independentista, l'independentisme socialdemòcrata, el sobiranistes progressista, el republicanisme liberal, llibertaris auto centrats, l'esquerra auto-determinista o el federalisme con-federalista eco-socialista. Tots aquests matisos, tradicions i sensibilitats, avui es trasvessen, es comuniquen, dialoguen o s'enfronten, bàsicament a través de tres opcions. Potser ells no ho saben, però la CUP, ERC I ICV-EUIA, són els agradi o no els agradi, tot i les diferències. Un sol espai, per història, per extracció, per imaginari. I que en un país normal, aquest espai, probablement tindria una sola expressió política i no pas tres opcions.

Quatre punts bàsics, quatre propostes polítiques compartides i centrals, el mínim denominador comú. Amb això hauria de ser suficient perquè aquestes tres opcionspolítiques pugessin treballar en un futur immediat en un projecte de mínims que es concretés en una marca electoral compartida. Per treballar per aquests dos objectiuscompartits i per fidelitat i coherència a un país, a un espai i a un futur que també és compartit.

Segur que molts pensaran que no cal insistir. Que la història demostra que és més titànic unir a L'independentisme que aconseguir la independència o fer la revolució que posar d'acord als que la volen.
Pot semblar un desig naïf. Però senyors el patí no està per anar fent el "capullo". Per anar somniant en gran però pensant i actuant en petit. Perquè el que és naïf, petit, escarransit, egoista i insolidari i deslleial amb els propis idearis. És la mateixa situació actual de fragmentació on la impostura i el discurs estètic, purista i autocomplaent no deixen veure el bosc de la gravetat en la que com a país i societat ens trobem.

Si aquest espai aconsegueix esser generós i tenir alçada de mires amb ell mateix i amb els seus. Això el portarà indiscutiblement a ser un motor del canvi, de la transformació i la llibertat del país. I a entendre que si volem avenços socials( o no retrocessos), ara i avui en el context que ens trobem, passen més que mai per poder fer primer un avenç nacional estructural. I perquè això sigui possible, es a dir perquè la calculadora sumi. Caldrà assumir que, quan abans millor, també ens haurem d'entendre o en pitjor dels casos condicionar aquells avui sumen, però encara dubten. Ells sols no ho faran mai i nosaltres sols difícilment podrem.

Jordi Fexas.