Propostes per fer possibles un altre país i un altre món

Tothom comparteix que vivim en una profunda crisi. Però des dels poders que l’han provocat i que se’n beneficien ens diuen que no hi ha res més a fer que acceptar les retallades. Una gran part de la intel·lectualitat i dels mitjans ens diu que no hi ha més opcions, que no hi ha idees ni propostes alternatives a un sistema que ha fet fallida.

Davant d’aquesta situació, des del Fòrum Social Català volem mostrar que sí hi ha propostes per fer possibles un altre país i un altre món. Propostes de vida alternativa que funcionen des de fa anys, propostes de noves formes imaginatives de resistència, propostes de noves regles de joc polític i econòmic, propostes per organitzar accions comunes transformadores, propostes de nous models d’organització social alternatius al sistema dominant.
I per mostrar aquestes propostes no semblen adequats els formats de trobada del FSCat realitzats en les edicions anteriors, en què simultàniament diversos grups exposaven les seves idees o lluites. Volem superar les rutines per afrontar l’oportunitat que ens ofereix la crisi, volem donar-nos el temps per llegir i escoltar les propostes d’altres sectors, d’altres grups per eixamplar les nostres visions i fer les nostres accions més efectives, volem superar la dispersió immobilitzadora i aprendre a generar participativament prioritats i consensus que engresquin l’acció de la ciutadania.
Per això la ciutadania i els col·lectius (assemblees, organitzacions, xarxes…) estem convidats a fer conèixer les nostres propostes (idees, experiències, projectes…) en el marc del FSCat per tal de:

• Donar visibilitat a les propostes i a les persones i col·lectius que les presenten,
• Crear la dinàmica per poder-les millorar, gràcies a compatir-les i contrastar-les,
• Facilitar la sinergia, l’articulació entre propostes semblants o complementàries, d’aquí i d’arreu del món.
• Tenir l’oportunitat de coordinar iniciatives, grups, plataformes…
• Oferir a la ciutadania propostes sòlides prioritzades per la seva viabilitat i capacitat de transformació estructural.

En les trobades temàtiques que el FSCat convoca pels dissabtes 14, 21 i 28 del mes d’abril, i en l’assemblea final del 5 i 6 de maig, es tractaran les propostes que s’han presentat abans del 30 de març.

Si volem fer créixer les experiències reeixides, si volem millorar les idees, si volem articular els nostres projectes, si volem enfortir el procés comú de transformació social que el moment demana… no dubtem a presentar les nostres propostes i a interactuar amb els altres!

Aquí i arreu, som molts més dels que elles volen i diuen… però ningú no ho farà per nosaltres!

Més informació:

Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat/

EL "RESET" DE LES 'ESQUERRES . de Toni Soler

No crec que ningú pensés que una eventual victòria de Carme Chacón suposaria la conquesta d'Espanya per part del socialisme català. Ans al contrari, l'exministra era -de fet, ho continuarà sent- un cavall de Troia del PSOE dins del PSC. Ha exercit aquest paper a consciència, car sap millor que ningú el preu que ha pagat Zapatero pel seu suport al tripartit. Per això ha intentat fer-se perdonar http://www.ara.cat/ara_premium/contraportada/reset-esquerres_0_640735944.html

Esquerra i ICV acorden crear una comissió per treballar en una nova política d'ingressos i una fiscalitat progressiva com a alternativa a les retallades

Membres de les direccions d'Esquerra i d'ICV s'han reunit encapçalats pels seus presidents en una jornada de treball a la Seu Nacional d'Esquerra. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, han valorat molt positivament aquesta trobada 'per tal d'aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en punts tan importants com les alternatives a les retallades basades en una nova fiscalitat progressiva i en una nova política d'ingressos, la necessitat de garantir uns mitjans audiovisuals públics de qualitat, i el treball conjunt per la llei de consultes'.

El president d'Esquerra, Oriol Junqueras ha destacat que 'és bo per al país que el màxim de forces polítiques possible arribin a acords i s'explorin punts de trobada amb el màxim nombre d'agents socials del país per tal de trobar els camins per poder sortir de la crisi garantint l'estat del benestar'.

Junqueras ha explicat que arran d'aquesta reunió es crearà una comissió econòmica amb representats de les dues forces polítiques per tal de poder fer una diagnosi compartida amb una nova política distributiva com a alternativa a les retallades i poder aportar solucions comunes i de consens. Una de les conclusions ha estat la necessitat de poder posar en marxa les conclusions de la comissió parlamentària pel pacte fiscal que encara no han estat portades al Ple del Parlament. En l'àmbit fiscal el president d'Esquerra ha denunciat un cop més que 'els ingressos de les nostres administracions públiques són clarament inferiors a l'esforç fiscal que es fa a Catalunya i avui cal celebrar que els grans caps de les principals centrals sindicals han coincidit en la necessitat de l'Agència tributària pròpia per a Catalunya i la capacitat de recaptar, gestionar i liquidar tots els nostres impostos'.

Un altre dels punts d'acord és el treball que cal fer amb la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 'per tal de poder garantir el lideratge públic, la pluralitat i la professionalitat amb els actuals estàndards de qualitat i emplaçant CiU que faci una llei amb el consens de tots els grups de la cambra catalana'.

El tercer punt de consens és a l'entorn de la Llei de Consultes en el qual tant Esquerra com ICV coincideixen que 'les consultes han de ser vinculants, no hi ha d'haver dret de veto del president i el Parlament ha de ser ens polític capacitat per poder plantejar les consultes que faci arribar la ciutadania'.

Aquests punts d'acord assolits en l'àmbit polític seran traslladats a l'àmbit tècnic per tal de poder endegar estratègies compartides. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha deixat la 'porta oberta i la mà estesa a que altres forces polítiques del país es sumin a aquest treball conjunt i es cerquin punts de trobada ja que és bo per al país i és el que reclama la ciutadania

Centrals sindicals: sindicats centralistes

Article d'Àlex Romaguera. Periodista. publicat al Triangle

És difícil qualificar el paper dels grans sindicats de Catalunya, la UGT i CCOO, vist el seu pacte amb la patronal CEOE i algunes protestes en què han utilitzat el català com a arma de desgast davant l'administració. Analitzat en perspectiva, el balanç dista molt de semblar-se al compromís què les seves bases proclamen en assemblees i accions al carrer. El resultat rebel·la molt poca cultura sindical i escassa defensa del país en questions referides a l’autogovern o als drets col·lectius.

Quan a les polítiques sindicals, cal citar el darrer acord amb l’Executiu popular i els empresaris sobre la base de salvar l’involució en matèria de llocs de treball. Altra vegada, UGT i CCOO s’han vestit de pragmatisme per acabar assumint el vergonyant principi que cal evitar mals majors perquè “no hi ha altre remei”. Així ha passat en l’últim acord, obrint la beda una major flexibilitat en els acomiadaments i una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors d’un 1,5%. El mateix argument ja van utilitzar per donar validesa a les reformes durant el període Zapatero o per acabar claudicant davant l’edat de jubilació, primer passant del 60 anys als 65, i més tard dels 65 als 67 anys. Tot sota el puny i lletra dels seus correlegionaris, els exministres socialistes del Treball Manuel Chavez o Valeriano Gómez, insignes membres de la UGT.

Pel que fa als drets nacionals, resulta grotesc que els dos sindicats defensin ara un referèndum sobre les retallades de CiU quan encara és hora que es manifestin contra l’espoliació fiscal de què és víctima Catalunya (3.000 euros per persona/any) o per la reclamació de la seva sobirania econòmica i fiscal. Un instrument amb el qual no hauria calgut decretar aquesta mesura lesiva per als treballadors i treballadores del nostre país, senzillament perquè l’atur i la destrucció de llocs de treball –com passa a Euskadi– no hauria estat, ni de lluny, tan sagnant per al benestar.

Fer sindicalisme no es pot limitar a proporcionar serveis a l’empara d’un conveni loboral. També significa ser corresponsable amb la voluntat d’aquests mateixos treballadors, de les classes que representen i de la col·lectivitat nacional en la qual s’actua. Segurament UGT i CCOO són només el mirall d’aquesta socialdemòcracia plegada a la lògica del mercat que, sense brúixola pròpia, ni fan contrapoder al capitalisme d’Estat ni tampoc ofereix alternatives davant d’un centralisme que atempta contra les llibertats dels pobles. Així les coses, un altre sindicalisme nacional i de classe, com així ha demostrat el 15-M, les marxes contra les retallades o a Euskadi els sindicals ELA i LAB, sembla més necessari que mai, per les aspiracions de Catalunya i dels seus treballadors.

La Intersindical-CSC s’afegeix a les entitats que donen suport a la insubmissió fiscal

Dos ciutadans de Siurana han decidit que a partir del 1r de gener de 2012 inicien la insubmissió a l’Estat Espanyol per denunciar el tracte d’esclavatge a què està sotmès el nostre poble per part d’aquest estat.

La plasmació d’aquesta acció serà deixar de tributar a Espanya des de l’1 de gener del 2012. Segons paraules de l’Andreu i La Maria, els dos ciutadans del Priorat:

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DIEMPROU!”

Un seguir d’entitats, entre les que hi ha la Intersindical-CSC, aplegades a la campanya Diem Prou, hem fet la presentació aquest 24 de gener al Col.legi de Periodistes de Barcelona per explicitar el suport a aquesta parella del Priorat, com a acte de responsabilitat social i nacional, per la defensa de la cohesió del país i per què, principalment, l’espoli que patim el paguem el 80% de la població; les classes treballadores.

http://www.diemprou.cat/diemprou/

PER UN BLOC D’ESQUERRES I INDEPENDENTISTA

 article Antoni Garcia http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria.

Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim  un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu  gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem.

Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular.

Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia.

Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes.

Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per  a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social.

Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC.

Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC,  CUP ,ICV l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.....

Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!

Antoni Garcia

http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Article de Joan Tarda:UGT (Alvarez) i CCOO (Gallego), si us plau, no ens fem trampes entre nosaltres

Em comuniquen companys sindicalistes la intenció dels dos sindicats de classe amb major representació sindical al Principat que tenen la intenció de promoure un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï sobre les retallades que està aplicant l’actual govern de la Generalitat. No cal dir esplair-nos gaire sobre qui...na és la posició republicana d’oposició i enfrontament al desballestament efectiu, constant i accelerat de l’actual estat del benestar. Una mort anunciada imposada per la dreta coma penyora a pagar per superar la crisi del sistema capitalista a què ens han portat les tesis neloliberals i la impotència de la socialdemocràcia.

Així, doncs, qualsevol iniciativa popular (i la consulta a la ciutadania n’és una expressió singular) és d’interès sobretot perquè el primer objectiu rau a creure’ns de debò que ñes classes pòpulars som les víctimes de la crisi i no pas els causants i que, en conseqüència, només podem sortir-nos-en a partir de trobar solucions col.lectivament i mobilitzant-nos.

Ara bé, en el cas de Catalunya (extensible al País Valencià i a les Illes) l’existència d’un espoli per part de l’Estat espanyol, que ben bé podríem qualificar de “robatori”, que també ja és percebut com a tal per una bona part de la ciutadania, fa que Catalunya i la nostra societat es mantingui en escac pel que fa a la seva viabilitat.

D’aquí que, calgui posar sobre la taula dos reptes: en primr lloc, com distribuïm (socialitzem) la riquesa a l’interior del nostre país per tal que l’estat del benestar garanteixi drets efectius i aturi la dualització (i, certament, en aquest punt dretes i esquerres no diuen el mateix), però també, en segon lloc, cal preguntar-nos com superem l’opressió econòmica espanyola que patim.

I els companys Alvarez i Gallego d’això ñultim, en la seva proposta, no en diuen res, A nosaltres, els que ens hagués agradat és un altre titular: UGT i CCOO proposen un referèndum contra les retallades i l’espoli fiscal.

No ens fem trampes, que som (sóc) dels vostres!

---

BENVINGUTS A NOVA ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Aquest bloc juntament les aplicacions de les xarxes socials com el twitter i el facebook vol ser un punt de trobada de diferents militants i simpatitzants  d'organitzacions polítiques i socials de l'esquerra nacional i independentista.

Persones vinculades a les CUP, ERC, ICV... i independents creiem que cal  crear complicitats i sinergies per promoure un bloc ampli d'esquerres i independentista. Un bloc  que treballi per la independència i que sigui alternativa a la dreta regionalista de CiU  que promou  les polítiques neoliberals que afecten a les classes populars i mitjanes del nostre país.

Des de la diversitat i des de la pluralitat treballem per construir l'alternativa necessària: d'esquerres i independentistes cap a la República Catalana. Cal una nova Esquerra Independentista!. Sumem per multiplicar!

@novaei