Joan Tardà: «CiU són uns botiflers»

Entrevista a http://www.naciodigital.cat/ Joan Tardà (Barcelona, 1955). Catedràtic d'Institut de llengua catalana, enceta la tercera legislatura com a diputat a Madrid aquest cop ocupant un dels tres escons de la coalició ERC-Rcat. Home convençut de les causes que defensa veu en perill la "majoria líquida" que ha crescut al voltant de l'independentisme si CiU continua fent el joc al PP a Catalunya. Republicà, d'esquerres i independentista recorda que després de la crisi res no tornarà a ser igual. Com el que albira l'Evangeli de Sant Joan.


-Tercera legislatura per a vostè, es preveu dura oi?

-Duríssima. A més hi haurà molta més tensió. Entre l'efecte piconadora del PP, més les tensions que provoca la recentralització i l'expansió del discurs nacionalista espanyol vehiculats a través de Rosa Díez i elements de la FAES incorporats a les files del PP. I un PSOE amb posicions més esquerranes tot i que amb més pa que formatge.

- Vaja, bon temps per a la insubmissió lingüística al Congrés oi?

-Nosaltres ja hem avisat: Utilitzarem la llengua catalana quan ens convingui, no renunciem a aquest conflicte.

- Vostè és un dels valedors de la teoria de la moneda: el procés d'alliberament nacional i el procés de cohesió social són dues cares de la mateixa moneda. Està en perill el procés d'alliberament amb el procés de replantejament de l'estat del benestar?

-Sí. Si s'accelera el procés de dualització de la societat arran del desballestament de l'estat del benestar, arrela la precarietat laboral i l'administració no socialitza la riquesa trenca el "somni català" de l'ascensor català que contrarestava la voluntat assimilacionista espanyola. Això ens allunya de la república i de l'acumulació del forces necessària per exercir el dret a decidir just quan la causa catalana està millor que mai.

-Una crisi com l'apocalipsi de Sant Joan, ja res serà com era abans

-Sí, i em preocupa el paisatge postcrisi. Comportarà pagar penyora. No serà una penyora com la crisi del 29 que va acabar amb joves ucraïnesos matant-se amb joves alemanys, però ens tocarà pagar penyora. I ara ens estem jugant amb les reformes de la fiscalitat, la sanitat, l'educació... la magnitud de la penyora. Quan sortirem de la crisi no reconeixerem el paisatge amb un sistema de pensions molt prim, una escola i sanitat pública fràgil i una fiscalitat regressiva. I la velocitat dels canvis és vertiginosa i no els copsem.

- I l'esquerra què hi fa?

-Desorientació absoluta. Els estalvis dels obrers alemanys també formen part del que anomenem mercats. Però malgrat tot les esquerres ens hem de treure la pressió de sobre. Pensi que la dreta està guanyant la batalla ideològica, una batalla molt senzilleta, fent-nos creure que som els culpables.

- Catolicisme soterrat?

-Sí, és el sentiment de culpa de les societats catòliques. Ens fan creure que som els culpables. Si en el teu imaginari arrela que ets culpable de la crisi estàs disposat a pagar penitència. Una penitència imposada per qui ha provocat la crisi. Ara s'escolta als bars allò de "vam estirar més el braç que la màniga", senyal que hem passat de ser víctimes del sistema a considerar-nos ser-ne culpables.

- Com acabarà doncs, quin serà el paisatge?

-O bé serà un paisatge on preval la cultura del campi qui pugui o bé la idea socialdemòcrata. De fet, és un problema de sumes i restes. El capital suma i resta: què surt més barat la cultura o la incultura, una societat cohesionada o no... El gran perill és que el capital conclogui que una Europa on les classes mitjanes tendeixin a desaparèixer és una Europa governable. Si els negocis no es fan a Europa i la lluita pels recursos, la violència dels recursos, es desplaça a d'altres llocs, Europa és controlable. Però tot apunta que la societat europea, i la catalana en particular, serà més violenta i més desestructurada cosa que farà més difícil la consecució d'allò pel que fa 300 anys que lluitem.

- La fórmula?

-Resistir és vèncer. Mantenir l'excel·lència de l'escola i la sanitat pública catalana i dels serveis bàsics. Que la gent tingui el convenciment que l'esperança de vida no té res a veure amb el nivell econòmic sinó amb el fet de ser català i l'avanç de la investigació.

- Posi'm una imatge?

-Els que van al tren estan disposats a renunciar a drets i fins i tot a fer ulls clucs a amenaces de la llibertat per tal de no perdre'l. Altres veuen passar el tren més ràpid del que realment passa i renuncien agafar-lo, les bosses cronificades de pobresa que creixeran. Això, per a Catalunya, pot ser mortal perquè s'introdueixen altres paràmetres com la immigració o el lingüístic.

-Perill oi?

- Sí i per això és imperdonable que CiU apliqui remeis del segle XX als problemes del segle XXI amb la derivada del desbocament, ara que teníem una majoria líquida de persones que ha assumit idees com l'espoli, o catalans que han assumit que Espanya és crisi o que el seu president d'honor, Jordi Pujol, hagi caigut del cavall. CiU hauria de ser capaç de tensionar políticament i democràtica les relacions entre Espanya i Catalunya, perquè la tensió política seria la traducció de la tensió econòmica. Si veiem que s'està trinxant el país no es pot amagar la tensió econòmica, cal traduir aquesta tensió en tensió política.

-M'està dient que CiU posa les coses fàcils a l'espanyolisme?

-Sí, efectivament i no només això, són uns botiflers. CiU ha fet una opció de classe i antipatriòtica. Això no té perdó, estan normalitzant  l'espanyolisme i estan contribuint a substituir l'electorat del PSC pel del PP. I el PSC és la pota més fràgil, fragilíssima del catalanisme. El PP, no; el PP és l'assimilació. CiU normalitza el PP perquè fa el que fa la dreta a Europa: signen una pòlissa per evitar que durant molts anys governin les esquerres catalanes, cosa difícil ara pel paper galdós del PSC.

- Buf...

- I encara trobem una altra derivada més perillosa, a mesura que l'independentisme va guanyant i es consolida, l'espanyolisme s'anirà radicalitzant. Ens convé que l'espanyolisme estigui institucionalitzat a Catalunya quan es radicalitzi? Serà així. CiU no té perdó,no té nom, no estan a l'altura, són una mala còpia d'en Cambó. Em sorprèn que els sobiranistes de CiU no diguin res, que surtin de l'armari!

- Això no entra en contradicció amb la línia oficial d'ERC?

-Una cosa és la tàctica i l'altra, l'estratègia. La tàctica ha servit per desemmascarar CiU, no tenen l'excusa de dir allò que les forces catalanistes se'ns han posat d'esquena. Vostès han pactat amb el PP per una opció de classe i no estan a l'altura dels reptes de la nació catalana. Han fracassat amb la seva estratègia igual que nosaltres també vam fracassar en l'intent de fer una part del camí junts amb els federalistes. Si tots hem fracassat no podem utilitzar fórmules que no serveixen. Crec que CiU entre pàtria i patrimoni, escull patrimoni. Aplica el full de ruta dels lobbis catalans que ja els està bé l'establishment espanyol.

- I d'aquí allò que diu vostè que CiU es creu que ERC són imbècils oi?

- Exacte. L'Oriol Junqueras ha estat encertat, ERC ha estat encertada: si vostès volen aquí ens tenen, amb modificacions en les retallades i, sobretot, consulta, la garantia perquè no hi hagi engany.

- Què falta ara doncs?

-Falta capacitat de generar tensió política amb l'administració espanyola.

-Com?

-Per exemple, a través del greuge de l'espoli fiscal. No s'hi valen cataplasmes ni just abans de les eleccions posar-se la granota de Maulets i fer una crida a sometent per salvar la pàtria. No podem desmerèixer a tots aquells que s'han agafat al catalanisme perquè està fins els nassos del greuge de l'espoli fiscal.

-La història de servir no?

-Madrid prendrà el número a CiU, com cada dia li pren al PSC i com ens l'han pres a nosaltres. Hem de canviar les fórmules utilitzades fins ara. Què esperen?

-Moltes gràcies

-A vosaltres

Si el dia 19 no sortim al carrer, després res de queixar-nos, eh!

Blocada de Joan Tarda.

No és moment per a les controvèrsies, legítimes i manta vegades estèril, tanmateix, entre l’esquerra. El cop de destral als drets dels treballadors i treballadores i contra un possible marc català de relacions laborals i de política industrial autònoma és de tal magnitud que no s’hi val a badar.
CiU, per boca de Duran i Lleida ja s’ha posicionat. Sense sorpreses, al costat del capital, del poder, tot i que després puguin disfressar-ho (i encolomar-nos-ho  gràcies al mitjans de comunicació afins) com a posicionament modern, assenyat i intel·ligent en el discurs de les mesures més adients per sortir de la crisi. No hi fa res que la reforma del PP contingui un afebliment extraordinari de les capacitats de la Generalitat a l’hora de poder fer política industrial lligada a la viabilitat dels distints sectors industrials, la salvaguarda dels llocs de treball i l’atracció de capitals inversors (tot allò que s’ha pogut fer des de la Generalitat en casos com ara Nissan, per exemple  i d’altres, ara amb la nova normativa, res de res en la mesura que els expedients de regulació aniran directament al jutjat).
No hi fa res, el que compta, per a ells, són altres coses. I si la penyora a pagar és una regressió extraordinària dels drets laborals... tant se val. La panòplia de mesures són escandaloses i vénen a dibuixar allò que des de fa ja molts mesos venim denunciant: compte! que el paisatge postcrisi que ens estan dissenyant no el reconeixerem.
Desgraciadament, malgrat els índexs creixents de pobresa i d’exclusió social, malgrat els milions d’aturats, malgrat l’accelerat desballestament de l’estat del benestar i la voluntat de consolidar una nova cultura de relacions laborals basada en la precarietat salarial i contractual, el PP té majoria absoluta. La piconadora de la majoria absoluta de la dreta espanyola, més enllà dels suports vergonyants de CiU, no tindrà aturador parlamentari si no hi ha mobilització popular, bo i deixant curta la patacada del PSOE.
Si més no, no hi haurà ni tan sols capacitat per modificar-ne al Congrés els continguts més durs.
No és moment, doncs, per massa romanços. Si sortim al carrer, apaivagarem el cop. Repeteixo, només l’apaivagarem. Si restem indolents, si dropegem i ens deixem portar pel discurs interessat i pervers de qui diu que és pitjor aquest mateix  remei que no pas la malaltia, estem, dit ras i curt, ben morts.
Que després ningú no es queixi. Ja he sentit massa gent que em diu que potser sí que no hagués hagut de votar a qui va votar.Doncs, això, que després  ningú no es queixi.
El dia 19 ja hi ha una primera crida. Potser que ningú no es quedi a casa

ERC i ICV ja tenen més expectativa de vot que el PSC

ARTICLE PUBLICAT A http://www.tribunacat/ . S'ha comentat els darrers dies que la intenció de vot d'ERC i ICV plegats ja sumaven més que el PSC.  S'ha recordat la dada del darrer Baròmetre del CEO arran de la celebració del Congrés del PSOE on el PSC sembla que queda totalment desdibuixat. Les enquestes no li donen signes de recuperació.

Barcelona · Font: 3a onada Baròmetre electoral  2011. Centre d'Estudis d'Opinió – Generalitat de Catalunya

Aquesta dada podria fer pensar la correlació de forces de  l'esquerra catalana, encara ara atordida per l'experiència del tripartit, podria canviar. ERC i ICV sembla que recuperen vot,  mentre que el PSC obté els té expectatives més baixes que mai.

De fet, tot apunta que la davallada recent d'ERC no es va produir perquè el partit fos massa  d'esquerres sinó per haver pactat, en inferioritat de condicions, amb el PSC. La direcció actual dels independentistes té clar que no es tornarà a pactar amb el PSC ni a curt ni a mig termini. Una altra cosa és que ho hagués de fer amb igualtat de condicions, no pas sent el segon partit.

Les diferències entre la suma d'intenció de vot  d'ERC i ICV per una banda i el PSC  per l'altra, s'accentuen amb l'edat. Els socialistes tenen un electorat més envellit tal i en les dues franges d'edat més jove la diferència amb la suma d'ecosocialistes i independentistes és molt elevada.  Si és una diferència deguda a l'edat, amb els anys el PSC mantindria certa quota de vot. Si la diferència és de generació, el PSC amb el recanvi demogràfic natural, té els dies comptats.

Quin futur podria tenir una possible fusió entre ERC i iCV? Es convertiria en el partit hegemònic de l'esquerra catalana i deixaria el PSC en posició marginal o tindria tantes fugues per la banda sobiranista interclassista i per l'esquerra no sobiranista que es quedaria sense res?  Seria possible un partit d'esquerra transformadora, que tot i el seu sobiranisme desacomplexat  no hagués d'acabar obligatòriament tots els congressos picant de mans l'in-inde-independència?

EL "RESET" DE LES 'ESQUERRES . de Toni Soler

No crec que ningú pensés que una eventual victòria de Carme Chacón suposaria la conquesta d'Espanya per part del socialisme català. Ans al contrari, l'exministra era -de fet, ho continuarà sent- un cavall de Troia del PSOE dins del PSC. Ha exercit aquest paper a consciència, car sap millor que ningú el preu que ha pagat Zapatero pel seu suport al tripartit. Per això ha intentat fer-se perdonar http://www.ara.cat/ara_premium/contraportada/reset-esquerres_0_640735944.html

PER UN BLOC D’ESQUERRES I INDEPENDENTISTA

 article Antoni Garcia http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria.

Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim  un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu  gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem.

Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular.

Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia.

Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes.

Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per  a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social.

Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC.

Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC,  CUP ,ICV l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.....

Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!

Antoni Garcia

http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

ERC presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de Mas

JOSE RICO / Barcelona . el periodico.cat

Esgotant el termini fins a l'últim minut, ERC ha decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat del 2012. Els republicans confirmen així que les negociacions amb l'Executiu català no han arribat a bon port i deixen el camí lliure a un nou pacte CiU-PPC, ja que el PSC va anunciar també el cap de setmana passat que esmenarà els comptes. En canvi, els populars van retirar l'esmena que havien anunciat setmanes enrere.

Encara que les dues parts van forçar el seu optimisme al començar a negociar, Esquerra va constatar en els últims dies que el diàleg amb els nacionalistes estava estancat, ja que l'Executiu es negava a acceptar les seves condicions principals. Per afavorir l'acord, el líder dels independentistes, Oriol Junqueras, havia reduït les seves exigències a la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris i la recuperació de part del gravamen de successions, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos de la Generalitat per mitigar les retallades socials. També estava disposat a acceptar la taxa turística que proposa Mas, malgrat les reticències inicials.

"L'hi hem posat tan fàcil al Govern com el país necessita, però han prioritzat el pacte amb el PPC", ha afirmat Junqueras en una entrevista a TV-3. Però CiU va deixar clar des del primer moment que no acceptava cap de les dues condicions anteriors. Fins i tot va tombar una iniciativa parlamentària d'ERC per crear un impost a la banca. En un principi, els republicans també reclamaven blindar l'actual model de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, convocar una consulta sobre el concert econòmic prèvia a la negociació amb Madrid i augmentar l'IRPF a les rendes més altes.

Junqueras ha multiplicat les seves intervencions públiques en les últimes setmanes per pressionar CiU i esgotar fins al final la negociació, amb l'objectiu de responsabilitzar només els nacionalistes d'un possible fracàs. La imatge d'un Govern entregat en mans del PPC serà el missatge que, a partir d'ara, explotaran els republicans. I és que, amb aquesta decisió, els pressupostos del 2012 ja compten amb l'esmena a la totalitat dels tres grups d'esquerra del Parlament (PSC, ICV-EUiA i ERC), i això deixa via lliure al PPC com a soci preferent

Resultats sobre la primera enquesta al bloc Novaei

258 persones han participat en la primera enquesta promoguda  al bloc Nova Esquerra Independentista.

La pregunta efectuada als nostres  visitants del bloc era Estàs d'acord amb la creació d'una coalició electoral de totes les forces de l'esquerra independentista i nacional com alternativa a CiU i PSC a les eleccions Catalanes del 2014?.

El resultat ha estat XXXX de 147  vots favorables (56%), 80 contraris (31%) i 31 de persones que manifesten dubtes davant la proposta (12%).

UN ESPAI, DOS OBJECTIUS, TRES OPCIONS I QUATRE PUNTS. Article de Jordi Fexas

Un espai, això és el que històricament, almenys en els darrers cent anys, ha representat l'esquerra nacional.D'ençà especialment els inicis del segle XX, al Principat ningú pot negar que l'esquerra independentista, federalista, republicana, tan a nivell sociològic com polític, al nostre país han format part d'un mateix espai. En la fundació d'ERC hi trobarem independentistes insurreccionals així com grups i membres provinents de l'esquerra més clàssica d'arrel marxista. En la mateixa fundació del PSUC, hi trobarem ingredients molt similars. Com a exemple, tan la USC com Estat Català, estaran present d'alguna manera en la gènesi de les dues formacions.

Les circumstàncies històriques, els canvis socials i demogràfics, han anat modelant, fracturant o fent evolucionar, el que no deixa de ser un únic espai, que es compartit, amb uns vasos comunicants que vistos en perspectiva històrica, són immensos. En definitiva, un espai, que des de el SXIX, l'alimenten bàsicament les classes populars catalanes, canviants, complexes i dinàmiques com el país mateix si voleu, però les classes populars.

Dos objectius, perquè si el país té un mite de veritat no és ta Jaume I com el de la llibertat. El del país i el de les persones. I pel catalanisme, que no és res més que l'expressió política de la catalanitat, aquest binomi ha estat allò que l'ha articulat i donat sentit. La llibertat del país per garantir el de les persones o el de fer persones lliures per garantir la llibertat del país. Independència i socialisme, autodeterminació i justícia social, llibertat nacional i societat d'oportunitats, tan se val és un so espai que cerca sempre uns mateixos objectius troncals, al servei del país i la seva gent.

Tres opcions, són les que els esdeveniments i la torturada història del país, han volgut que siguin avui les que representin aquest espai. Un espai representa millor que ningú, la lluita, els anhels i el patiment del nostre poble els darrers segle.

L'esquerra independentista, l'independentisme socialdemòcrata, el sobiranistes progressista, el republicanisme liberal, llibertaris auto centrats, l'esquerra auto-determinista o el federalisme con-federalista eco-socialista. Tots aquests matisos, tradicions i sensibilitats, avui es trasvessen, es comuniquen, dialoguen o s'enfronten, bàsicament a través de tres opcions. Potser ells no ho saben, però la CUP, ERC I ICV-EUIA, són els agradi o no els agradi, tot i les diferències. Un sol espai, per història, per extracció, per imaginari. I que en un país normal, aquest espai, probablement tindria una sola expressió política i no pas tres opcions.

Quatre punts bàsics, quatre propostes polítiques compartides i centrals, el mínim denominador comú. Amb això hauria de ser suficient perquè aquestes tres opcionspolítiques pugessin treballar en un futur immediat en un projecte de mínims que es concretés en una marca electoral compartida. Per treballar per aquests dos objectiuscompartits i per fidelitat i coherència a un país, a un espai i a un futur que també és compartit.

Segur que molts pensaran que no cal insistir. Que la història demostra que és més titànic unir a L'independentisme que aconseguir la independència o fer la revolució que posar d'acord als que la volen.
Pot semblar un desig naïf. Però senyors el patí no està per anar fent el "capullo". Per anar somniant en gran però pensant i actuant en petit. Perquè el que és naïf, petit, escarransit, egoista i insolidari i deslleial amb els propis idearis. És la mateixa situació actual de fragmentació on la impostura i el discurs estètic, purista i autocomplaent no deixen veure el bosc de la gravetat en la que com a país i societat ens trobem.

Si aquest espai aconsegueix esser generós i tenir alçada de mires amb ell mateix i amb els seus. Això el portarà indiscutiblement a ser un motor del canvi, de la transformació i la llibertat del país. I a entendre que si volem avenços socials( o no retrocessos), ara i avui en el context que ens trobem, passen més que mai per poder fer primer un avenç nacional estructural. I perquè això sigui possible, es a dir perquè la calculadora sumi. Caldrà assumir que, quan abans millor, també ens haurem d'entendre o en pitjor dels casos condicionar aquells avui sumen, però encara dubten. Ells sols no ho faran mai i nosaltres sols difícilment podrem.

Jordi Fexas.

BENVINGUTS A NOVA ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Aquest bloc juntament les aplicacions de les xarxes socials com el twitter i el facebook vol ser un punt de trobada de diferents militants i simpatitzants  d'organitzacions polítiques i socials de l'esquerra nacional i independentista.

Persones vinculades a les CUP, ERC, ICV... i independents creiem que cal  crear complicitats i sinergies per promoure un bloc ampli d'esquerres i independentista. Un bloc  que treballi per la independència i que sigui alternativa a la dreta regionalista de CiU  que promou  les polítiques neoliberals que afecten a les classes populars i mitjanes del nostre país.

Des de la diversitat i des de la pluralitat treballem per construir l'alternativa necessària: d'esquerres i independentistes cap a la República Catalana. Cal una nova Esquerra Independentista!. Sumem per multiplicar!

@novaei