dijous, 17 de maig del 2012

Una Syriza catalana. article de Roger Palà

De les eleccions a Grècia, se n'ha destacat el daltabaix dels dos partits majoritaris –el conservador Nova Democràcia i el teòricament progressista PASOK- i l'entrada al Parlament d'un estrambòtic partit neonazi anomenat Alba Daurada. Els mitjans de comunicació, en canvi, han dedicat menys espai a explicar les raons de l'espectacular ascens de la candidatura d'esquerra transformadora Syriza. Aquesta coalició ha esdevingut la segona força del país, passant per davant del PASOK i dinamitant el tradicional bipartidisme hel·lènic. Syriza s'oposa a les retallades que imposen el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. Afirma estar disposada, fins i tot, a suspendre el pagament del que anomena “deute il·legítim”. El seu èxit converteix Grècia en l'excepció d'Europa, on les opcions polítiques a l'esquerra del gran partit progressista de torn semblen condemnades a ser opcions eternament minoritàries.

No és estrany que els mitjans catalans hagin passat de puntetes sobre l'èxit electoral de Syriza: no es tracta d'anar donant idees perilloses que puguin remoure les plàcides aigües de l'oasi. Els nostres analistes habituals no solen plantejar gaire sovint la següent hipòtesi: seria possible articular un espai polític a l'esquerra del PSC que agrupés en una sola candidatura ERC i ICV-EUiA? El fet que la qüestió no es formuli o que es presenti com una quimera ridícula ja demostra que aquesta Syriza catalana inquietaria –i molt- de Diagonal en amunt. El potencial del projecte seria enorme, i més en l'actual context, amb el PSC en caiguda lliure i el PSOE gestionant l'herència enverinada de les retallades de Zapatero. El darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, corresponen al primer trimestre de 2012, constata que ERC i ICV juntes tenen ja més intenció de vot que el PSC (un 16% contra un 11%). En les darreres conteses electorals al Parlament de Catalunya, republicans i ecosocialistes van sumar 450.000 vots, una xifra que els convertiria en una hipotètica tercera força per davant del PP. A més, el projecte podria tenir expressions paral·leles al País Valencià i les Illes a partir de Compromís, Esquerra Unida o el PSM. I depenent de com es plantegés fins i tot podria atraure opcions rupturistes com la CUP o els anticapitalistes de Revolta Global.

Quines haurien de ser les particularitats catalanes d'un projecte així? La nostra Syriza no podria fonamentar-se només en la qüestió social i obviar el conflicte nacional. Tampoc podria articular-se de forma exclusiva en un pol d'esquerres sobiranistes que deixés de banda les sensibilitats federalistes. Caldria, doncs, que tots els implicats fessin un exercici de generositat per trobar punts en comú que, a priori, podrien pivotar sobre una qüestió bàsica: la reivindicació dels valors fundacionals de la democràcia. Els ciutadans han de prendre de nou les regnes del seu destí per sobre dels designis dels mercats i dels estats, i això passa necessàriament per l'exercici del dret a l'autodeterminació. Però no només: al mateix nivell hi hauria d'haver un programa social desacomplexat, que marqués distàncies amb la gestió tecnocràtica de CiU, PP i PSC, i que s'articulés sobre diverses línies. Per exemple, una reforma fiscal profunda que gravés les rendes més altes, una aposta ferma per reactivar l'ocupació a partir del sector públic i l'impuls de mesures per garantir el dret a l'habitatge, amb l'aprovació de la dació en pagament com a primer pas. Tal i com passa a Grècia, aquesta Syiriza catalana no tindria sentit si no anés acompanyada d'un moviment social potent al carrer, que marqués el rumb ideològic, li assenyalés un programa de màxims i li cantés les quaranta quan es desviés del bon camí.

Tot plegat pot semblar política ficció. Per començar, el context català no és el mateix que el grec, molt més polaritzat. A més, les dinàmiques enquistades, les rancúnies personals i les inèrcies històriques dels diferents partits ho posen molt difícil. I per si fos poc, la Brunete catalana hi sucaria pa, fomentant amb delit tota mena d'escissions puristes. Tot i això, que aquest horitzó no sigui viable a curt termini no vol dir que no sigui desitjable a llarg termini. No es pot renunciar de forma infantil a un projecte que de ben segur tindria les simpaties d'una part molt important de la ciutadania. La tradició d'esquerres d'aquest país és àmplia i frondosa: hauríem de madurar prou com perquè aquesta pluralitat deixés de ser un llast i passés a ser un actiu. Molt probablement una Syriza catalana és l'única opció realista si els al·ludits volen deixar de ser una anècdota i esdevenir algun dia una alternativa solvent. No es tracta només de sumar vots, sinó de trobar l'espai per una nova narrativa, un relat col·lectiu que ens expliqui més enllà de difuses transicions nacionals i plantegi a la societat alternatives que vagin més enllà d'Espanya i la tisora

divendres, 11 de maig del 2012

Propostes per fer possibles un altre país i un altre món

Tothom comparteix que vivim en una profunda crisi. Però des dels poders que l’han provocat i que se’n beneficien ens diuen que no hi ha res més a fer que acceptar les retallades. Una gran part de la intel·lectualitat i dels mitjans ens diu que no hi ha més opcions, que no hi ha idees ni propostes alternatives a un sistema que ha fet fallida.
Davant d’aquesta situació, des del Fòrum Social Català volem mostrar que sí hi ha propostes per fer possibles un altre país i un altre món. Propostes de vida alternativa que funcionen des de fa anys, propostes de noves formes imaginatives de resistència, propostes de noves regles de joc polític i econòmic, propostes per organitzar accions comunes transformadores, propostes de nous models d’organització social alternatius al sistema dominant.
I per mostrar aquestes propostes no semblen adequats els formats de trobada del FSCat realitzats en les edicions anteriors, en què simultàniament diversos grups exposaven les seves idees o lluites. Volem superar les rutines per afrontar l’oportunitat que ens ofereix la crisi, volem donar-nos el temps per llegir i escoltar les propostes d’altres sectors, d’altres grups per eixamplar les nostres visions i fer les nostres accions més efectives, volem superar la dispersió immobilitzadora i aprendre a generar participativament prioritats i consensus que engresquin l’acció de la ciutadania.
Per això la ciutadania i els col·lectius (assemblees, organitzacions, xarxes…) estem convidats a fer conèixer les nostres propostes (idees, experiències, projectes…) en el marc del FSCat per tal de:
  • Donar visibilitat a les propostes i a les persones i col·lectius que les presenten,
  • Crear la dinàmica per poder-les millorar, gràcies a compatir-les i contrastar-les,
  • Facilitar la sinergia, l’articulació entre propostes semblants o complementàries, d’aquí i d’arreu del món.
  • Tenir l’oportunitat de coordinar iniciatives, grups, plataformes…
  • Oferir a la ciutadania propostes sòlides prioritzades per la seva viabilitat i capacitat de transformació estructural.
En les trobades temàtiques que el FSCat convoca pels dissabtes 14, 21 i 28 del mes d’abril, i en l’assemblea final del 5 i 6 de maig, es tractaran les propostes que s’han presentat abans del 30 de març.
Si volem fer créixer les experiències reeixides, si volem millorar les idees, si volem articular els nostres projectes, si volem enfortir el procés comú de transformació social que el moment demana… no dubtem a presentar les nostres propostes i a interactuar amb els altres!
Aquí i arreu, som molts més dels que elles volen i diuen… però ningú no ho farà per nosaltres!
Més informació:
Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat/

dimecres, 21 de març del 2012

29 MARÇ VAGA GENERAL!

L'objectiu de la vaga general és mostrar el nostre rebuig a l'aprovació, per part del Govern espanyol, del Real decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Aquesta nova reforma laboral suposa una agressió d'enorme transcendència per a tota la classe treballadora: tant a les persones que tenen una ocupació –ja que estableix mecanismes per a que afecti no només les noves contractacions, sinó també les anteriors-, com a les persones que no la tenen, ja que la reforma laboral no crearà ocupació; en tot cas la destruirà, i d'ara en endavant l'accés al mercat laboral no garantirà unes condicions de vida mínimament decents.
La crisi no és la raó d'aquesta reforma, sinó un pretext per a augmentar el poder de la patronal de forma descarnada.
 El seu objecte no és lluitar contra la precarietat o la desocupació, com pretenen fer-nos creure amb els seus propagandistes. Aquesta reforma no  és mes que una concessió a les forces del capital d'allò que vénen reclamant des de sempre: més poder per acomiadar, per abaixar salaris i per incomplir els convenis col·lectius:
-Permetent que les ETT actuïn com a agències de col·locació, en un pas més cara a la mercantilització de l' infortuni de la desocupació.
-Es modifica el contracte de formació i aprenentatge, que es precaritza en molts aspectes, alhora que es pot utilitzar fins als 30 anys, almenys fins que la taxa de desocupació no descendeixi per sota del 15%.
-Dota les empreses de poder sobre l'acreditació de la formació, incrementant el control sobre els treballadors i el poder empresarial.
-Multiplica les bonificacions en els contractes precaris, reduint de manera alarmant els ingressos de la Seguretat Social, com ja es va fer en la reforma de la Seguretat Social operada per Llei la 27/2011, sota el govern del PSOE.
-Es crea un contracte “per temps indefinit de suport als emprenedors”, amb un període de prova d'un any, el que significa l'acomiadament lliure i gratuït durant el primer any de relació laboral, amb una bonificació de les quotes i amb incentius fiscals per a les empreses.
-Foment del comerç amb la prestació de desocupació, ja que l'empresari que contracti un desocupat en certes condicions té una deducció fiscal del 50% de la prestació per desocupació i l'aturat pot compatibilitzar part de la prestació amb el treball.
-S'introdueix la possibilitat de fer hores extraordinàries en els contractes a temps parcial, augmentant la flexibilitat i obtenint treballadors a la carta, sense possibilitat de compatibilitzar el treball precari amb cap altre, degut a l'alta disponibilitat que aquestes ocupacions  implicaran.
-Es crea un contracte “a distància” i es podrà assignar, a discreció de l'empresari, els treballadors a qualsevol centre, manipulant així el cens electoral de les eleccions sindicals.
-Se substitueixen les categories per grups professionals, fent la mobilitat funcional quasi il·limitada.
-L'empresari pot distribuir el 5% de la jornada al seu gust, sense necessitat de negociació.
-La mobilitat geogràfica pot fer-se amb tota facilitat. Les causes que ho justifiquen passen a ser simplement raons de competitivitat, productivitat o organització.
-Es facilita la modificació substancial de les condicions de treball fins al límit de discrecionalitat de l'empresari, de la mateixa
-Del despenjament dels salaris es passa al despenjament de quasi tot el conveni, per la qual cosa la força vinculant dels
-Convenis Col·lectius perd la virtualitat consagrada en l'article 37 de la Constitució, cosa que afecta greument la seva ultraactivitat. Preval el conveni d'empresa, àmbit em què el poder sindical és més dèbil. Si transcorreguts dos anys de denuncia no s'ha signat un altre conveni, s'aplicarà el superior o, en el seu defecte, l'Estatut dels treballadors. L'única referència salarial que queda és el salari mínim interprofessional.
-L'empresari ja no precisa l'autorització administrativa per acomiadar, suspendre el contracte o reduir la jornada d'una bona part del personal (mesures col·lectives). Desapareixen els ERO i ara qui decideix és simplement l'empresari.
-Pel que fa a la reformulació de les causes econòmiques, tècniques o organitzatives per acomiadar, reduir la jornada o suspendre contractes, es prescindeix del seu caràcter finalista i raonable; simplement és necessària la seva concurrència. És a dir, es pot acomiadar encara que no sigui mínimament raonable per aconseguir un fi constitucional legítim, com la viabilitat
de l'empresa o el nivell d'ocupació.
-Encara que la mitjana d'absentisme en una empresa sigui 0%, es pot acomiadar per estar malalt, faltant, per exemple, 8 dies en 2 mesos, de forma justificada per malaltia comuna.
-Es redueix la indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies/any amb un màxim de 42 mesos a 33 dies/any amb un màxim de 24 mesos.
-Se suprimeixen els salaris de tramitació, excepte en els casos d'opció per readmissió, per al treballador, el cost del temps que tardi a dictar-se sentència. Això va a la contra de l'exercici d'accions i abarateix més encara l'acomiadament, incentivant, a més, que no es readmeti el treballador.
-Es preveu la possibilitat d'acomiadar treballadors fixos en el sector públic, encara que s'accedeixi al lloc per oposició, per la simple concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.
-Mercantilització encara més dels serveis públics i pretensió que l'ajustament dels dèficits derivats de la imposada estabilitat pressupostària es faci amb reduccions de personal, sense importar el motiu de tals dèficits (per exemple, malbaratament o malversació).
-Aquest brutal atac als nostres drets exigeix respostes contundents de rebuig i de mobilització social i fa cada cop més necessària la construcció d'un Marc Català de Relacions Laborals i de Protecció Social, per a governar-nos nosaltres mateixos i evitar el desastre a què ens estan conduint des de Madrid i Brussel·les.
29M VAGA GENERAL.

divendres, 9 de març del 2012

Allò que no es diu sobre la reforma laboral... però ja va sent hora. Document de Carles Sastre

No és casualitat que a Rajoy “se li escapi” que la reforma li costarà una vaga general, o que el ministre De Guindos, a micro obert, digui que és “una reforma extremadament agressiva”. El missatge interior i sobretot exterior, de cara a la Comissió Europea, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Merkel... és que la reforma és un punt d'inflexió en el model laboral, que era el que se'ls hi exigia, i que ells són alumnes aplicats mereixedors del copet a l'esquena.

Fent una lectura de l'exposició de motius, la referència a la flexiseguretat i al convenciment que el model laboral és la mare de tots els mals i llegint després l'articulat la impressió que se'n desprèn és que poc té a veure una cosa i l'altra, és difícil d'apreciar la continuïtat lògica...

Podeu accedir al document realitzat per Carles Sastre en el següent enllaç:

http://www.intersindical-csc.cat/reforma_laboral_2012/allo_que_no_es_diu_sobre_la_reforrma.pdf

dijous, 8 de març del 2012

Tots junts en defensa del català a l'escola

Davant la imminència de la sentència judicial que ha de decidir si l’actual sistema d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya continua essent vigent, Somescola.cat està preparant una resposta col·lectiva en defensa del català als centres d'ensenyament del país.
Així, fa uns dies que Somescola.cat ha engegat una campanya amb voluntaris que consisteix a trucar els directors de totes les escoles i instituts del país per demanar-los que en el proper consell escolar aprovin l'adhesió al manifest de la Plataforma Somescola.cat , en el qual es dóna suport a l'actual model d'escola catalana. L'objectiu és que el màxim nombre de centres d'ensenyament del país facin pinya amb la societat civil en la defensa d'una escola catalana en llengua i continguts.

Tens 3 hores per defensar el català a l’escola?
El model lingüístic a les escoles del país està en perill. Properament, el TSJC dictarà sentència sobre la immersió lingüística a les escoles catalanes. El nostre model educatiu, reconegut internacionalment, pot quedar greument qüestionat.
Què hem de fer?
Aconseguir que tots els consells escolars dels centres educatius del país s’adhereixin al manifest de la Plataforma Somescola.cat. per tal de fer pinya, tenir força i bastir una resposta com a comunitat educativa
Què pots fer?
Dedicar 3 hores al dia a trucar a les escoles de Catalunya perquè els consells escolars donin suport al manifest.
Com pots fer-ho?
Fent-te voluntari. Cal omplir aquest formulari electrònic o trucar al 93 319 80 50
Des d’on pots col•laborar?
Des de diversos punts del país. Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Tarragona, Lleida, Manresa, Vic, Girona i Mataró.
Quant dura la campanya?
Del 15 de febrer al 31 de març.
I si amb això no en tens prou...
Pots anar a l’escola on treballes, a la dels teus fills, a la que tens prop de casa i demanar-los que defensin el català a l’escola adherint-se al manifest de Somescola.cat a través dels seus consells escolars