La Mesa del Congrés rebutja 30 de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades per ERC

El diputat Joan Tardà ha comparegut aquest migdia una vegada s'ha donat a conèixer que de les 100 preguntes sobre la Casa Reial presentades pels tres diputats de la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí, se n’han acceptat al voltant de 60. Tardà ha assegurat que 'estem pendents encara de conèixer quines preguntes han estat admeses i quines no de les 100 que hem presentat sobre la Casa Reial' però 'en qualsevol cas hem de considerar un èxit que ara ens deixin fer 60 preguntes en lloc de vetar-les com va fer amb pràcticament les mateixes preguntes la taula que presidia el sr. Marín el 2007'.


El diputat republicà ha valorat que ‘en qualsevol cas creiem que s'haurien d'haver admès totes. Ara esperem que el Govern sigui honrat en les respostes’ i ens permeti 'conèixer la destinació dels diners de tots que els pressupostos destinen a la Prefectura de l'Estat'.

Tardà ha lamentat que ‘segurament el canvi de posició de la taula del Congrés és fruit dels titulars de premsa pel cas Urdangarín i no per conviccions democràtiques’ i ha aclarit que ‘aquest és un èxit conjunt del treball parlamentari però també del periodisme'.

Cal recordar que ERC va portar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg la negativa a admetre les preguntes de 2007, una denúncia per la falta de drets dels diputats de poder fer la seva feina. Tardà ha acabat la seva intervenció demanant que 'aquesta legislatura es concreti la reivindicada llei de transparència i que hi inclogui la Casa Reial'.

Escòcia cap a la independència

article d'Albert Botran.



Abans d’ahir coneixíem la notícia que el govern d’Escòcia està decidit a convocar un referèndum d’independència el 2014. És a dir, d’aquí uns dos anys. Si seguiu una mica de prop la realitat escocesa, sabreu que una de les claus de l’èxit de l’independentisme escocès és la tasca del Partit Nacional Escocès al capdavant del govern autònom. I, especialment, el carisma i la confiança del seu primer ministre, Alex Salmond.

Un primer ministre que transmet una convicció ferma en les pròpies capacitats del país per assolir la independència, i que aprofita els ressorts de poder per posar rumb directe cap al referèndum. Sense excuses. Sense subterfugis. Amb una política internacional encaminada desacomplexadament cap a la recerca de socis, des de la Xina fins als EUA.

I un horitzó independentista amb els drets socials com a fonament, doncs Salmond mai no es cansa d’explicar que la independència servirà per millorar les condicions de vida del poble escocès.
Quin contrast amb el govern de la nostra Generalitat. Allà on hi voldríem veure convicció i full de ruta sobiranista, hi veiem incertesa, amb la proposta d’un pacte fiscal que serà un pedaç, a tot estirar.
Allà on ens agradaria presumir d’una política internacional que prepari el camí diplomàtic per esdevenir un estat, ens hem d’avergonyir del tancament d’ambaixades, al dictat del PP i del nacionalisme espanyol, que mai ha pogut suportar-les.

Allà on voldríem veure la defensa del poble, hi veiem l’acarnissament en les retallades socials, obeint cegament les instruccions d’austeritat que venen de Madrid i de Berlin, sense tenir en compte les nefastes conseqüències en la ciutadania.

On voldríem veure fermesa davant el govern espanyol, veiem la darrera mostra de vassallatge en la insòlita votació de les primeres retallades del PP.

Artur Mas no resisteix la comparació amb Àlex Salmond, per molt que el nostre president es vanti d’haver assistit a cimeres europees, precisament a exhibir impúdicament el seu programa antisocial.

Convergència i Unió gaudeix, certament, del crèdit que li han donat les darreres tres eleccions. Inapel•lable. Però els seus militants i dirigents també deuen saber que les seves majories les han construït en base a dues premisses de l’electorat que els ha fet confiança. En primer lloc, per la manca d’alternatives a la crisi que ha demostrat l’esquerra oficial, tant a nivell català com espanyol. I, en segon lloc, perquè ha concentrat bona part del sentiment independentista, que ha donat al partit d’Artur Mas la responsabilitat de gestionar una sortida al conflicte amb Espanya.

I en aquest darrer aspecte, no sembla gaire disposat a fer el que cal fer. O sigui posar un objectiu i no desviar-se’n. I això és així perquè l’aliança amb el PP va molt més enllà del que ens pensàvem.
Que tingueu un bon dia, i visca Escòcia!

Albert Botran, regidor de la CUP a Molins de Rei

PER UN BLOC D’ESQUERRES I INDEPENDENTISTA

 article Antoni Garcia http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

Aquesta setmana visita Barcelona una amplia delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc, subscrit per l'antiga Batasuna, EA, Aralar, Alternativa, LAB, Bilgune Feminista entre d'altres agents independentistes i d'esquerres d'Euskal Herria.

Salvant les distancies i el context polític d'Euskal Herria , em pregunto perquè no es possible a casa nostre promoure un marc d'unitat d'acció entre totes les sensibilitats socials, polítiques i sindicals que treballem per la independència i la justícia social.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents. L'atur afecta el 20% de la nostra societat, un de cada cinc catalans viu sota el llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica i patim  un espoli fiscal per part de l'Estat Espanyol que ens sostreu  gairebé el 10% (PIB) de la riquesa que generem.

Un context econòmic que s'agreuja encara més amb la feblesa de defensa dels interessos nacionals del President Mas que ha optat per promoure polítiques neoliberals conjuntament amb el Partit Popular.

Retallades socials i laborals, desmantellament del feble estat del benestar i una política fiscal que fa pagar la crisi als sectors més febles de la nostra societat eximint de tota responsabilitat a les classes altes i lobbys financers són el pa de cada dia.

Davant aquest escenari de retallades socials i nacionals és més necessari que mai començar a treballar per un acord pel canvi social i polític entre totes les forces d'esquerres i independentistes.

Un acord que hauria d'incloure també una marca electoral per  a les properes eleccions catalanes, amb un consens programàtic i d’acció política per avançar cap a la sobirania nacional i social.

Aquesta nova formula no tindria com objectiu diluir les diferents opcions, ni tampoc que les diferents sensibilitats perdessin la seva identitat, tot al contrari l'objectiu és crear noves sinergies que sumin i multipliquin per ser una alternativa solida al model neoliberal de CiU i a la l'esquerra sucursalista del PSC.

Buscar punts comuns de treball, crear complicitats, canviar de maneres de fer i superar el tacticisme de mirada curta a la mirada estratègica sobre el país són algunes de les pautes per poder fer avançar aquest bloc d'Esquerres i Independentista entre ERC,  CUP ,ICV l'intersindical-csc , independents i sectors vinculats a la defensa del territori, la llengua, el cooperativisme, la petita i mitjana empresa.....

Tot un repte. Ho fem possible? Ho intentem?. Som-hi!

Antoni Garcia

http://blocs.mesvilaweb.cat/antonigarcia

L'Acord de Gernika, a Barcelona

Ens complau informar-vos que aquesta setmana visita Barcelona una ampla delegació de l'Acord de Gernika, l'històric acord  per a un escenari de pau i solucions democràtiques per al País Basc subscrit per nombrosos agents polítics, socials i sindicals del País Basc.

Amb motiu de la visita es realitzarà un acte públic a la Sala d'Actes CIEMEN, el proper dimecres 18 de gener a les 18.30 hores 

No cal dir que esteu convidats i convidades i que ens agradaria comptar amb vosaltres i la vostra participació.

Taula rodona amb:

Pernando Barrena (Ezker Abertzalea)

Lore Martinez Axpe (Eusko Alkartasuna)

Rebeka Ubera (Aralar)

Oskar Matue (Alternatiba)

Igor Urrutikoetxea (LAB)

Josu Zalbidea (STEE-EILAS)

Jon Garai (Egin Dezagun Bidea)

Izaskun Guarrotxena (Bilgune Feminista)

Dimecres 18 de gener, 18.30 hores

Sala d'actes del Ciemen

Carrer Rocafort, 242 | Barcelona | Metro L5-Entença

Organitza Pau i democracia al País Basc

ERC presenta una esmena a la totalitat als pressupostos de Mas

JOSE RICO / Barcelona . el periodico.cat

Esgotant el termini fins a l'últim minut, ERC ha decidit presentar una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat del 2012. Els republicans confirmen així que les negociacions amb l'Executiu català no han arribat a bon port i deixen el camí lliure a un nou pacte CiU-PPC, ja que el PSC va anunciar també el cap de setmana passat que esmenarà els comptes. En canvi, els populars van retirar l'esmena que havien anunciat setmanes enrere.

Encara que les dues parts van forçar el seu optimisme al començar a negociar, Esquerra va constatar en els últims dies que el diàleg amb els nacionalistes estava estancat, ja que l'Executiu es negava a acceptar les seves condicions principals. Per afavorir l'acord, el líder dels independentistes, Oriol Junqueras, havia reduït les seves exigències a la creació d'un impost sobre els dipòsits bancaris i la recuperació de part del gravamen de successions, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos de la Generalitat per mitigar les retallades socials. També estava disposat a acceptar la taxa turística que proposa Mas, malgrat les reticències inicials.

"L'hi hem posat tan fàcil al Govern com el país necessita, però han prioritzat el pacte amb el PPC", ha afirmat Junqueras en una entrevista a TV-3. Però CiU va deixar clar des del primer moment que no acceptava cap de les dues condicions anteriors. Fins i tot va tombar una iniciativa parlamentària d'ERC per crear un impost a la banca. En un principi, els republicans també reclamaven blindar l'actual model de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, convocar una consulta sobre el concert econòmic prèvia a la negociació amb Madrid i augmentar l'IRPF a les rendes més altes.

Junqueras ha multiplicat les seves intervencions públiques en les últimes setmanes per pressionar CiU i esgotar fins al final la negociació, amb l'objectiu de responsabilitzar només els nacionalistes d'un possible fracàs. La imatge d'un Govern entregat en mans del PPC serà el missatge que, a partir d'ara, explotaran els republicans. I és que, amb aquesta decisió, els pressupostos del 2012 ja compten amb l'esmena a la totalitat dels tres grups d'esquerra del Parlament (PSC, ICV-EUiA i ERC), i això deixa via lliure al PPC com a soci preferent