-Tercera legislatura per a vostè, es preveu dura oi?
-Duríssima. A més hi haurà molta més tensió. Entre l'efecte piconadora del PP, més les tensions que provoca la recentralització i l'expansió del discurs nacionalista espanyol vehiculats a través de Rosa Díez i elements de la FAES incorporats a les files del PP. I un PSOE amb posicions més esquerranes tot i que amb més pa que formatge.
- Vaja, bon temps per a la insubmissió lingüística al Congrés oi?
-Nosaltres ja hem avisat: Utilitzarem la llengua catalana quan ens convingui, no renunciem a aquest conflicte.
- Vostè és un dels valedors de la teoria de la moneda: el procés d'alliberament nacional i el procés de cohesió social són dues cares de la mateixa moneda. Està en perill el procés d'alliberament amb el procés de replantejament de l'estat del benestar?
-Sí. Si s'accelera el procés de dualització de la societat arran del desballestament de l'estat del benestar, arrela la precarietat laboral i l'administració no socialitza la riquesa trenca el "somni català" de l'ascensor català que contrarestava la voluntat assimilacionista espanyola. Això ens allunya de la república i de l'acumulació del forces necessària per exercir el dret a decidir just quan la causa catalana està millor que mai.
-Una crisi com l'apocalipsi de Sant Joan, ja res serà com era abans
-Sí, i em preocupa el paisatge postcrisi. Comportarà pagar penyora. No serà una penyora com la crisi del 29 que va acabar amb joves ucraïnesos matant-se amb joves alemanys, però ens tocarà pagar penyora. I ara ens estem jugant amb les reformes de la fiscalitat, la sanitat, l'educació... la magnitud de la penyora. Quan sortirem de la crisi no reconeixerem el paisatge amb un sistema de pensions molt prim, una escola i sanitat pública fràgil i una fiscalitat regressiva. I la velocitat dels canvis és vertiginosa i no els copsem.
- I l'esquerra què hi fa?
-Desorientació absoluta. Els estalvis dels obrers alemanys també formen part del que anomenem mercats. Però malgrat tot les esquerres ens hem de treure la pressió de sobre. Pensi que la dreta està guanyant la batalla ideològica, una batalla molt senzilleta, fent-nos creure que som els culpables.
- Catolicisme soterrat?
-Sí, és el sentiment de culpa de les societats catòliques. Ens fan creure que som els culpables. Si en el teu imaginari arrela que ets culpable de la crisi estàs disposat a pagar penitència. Una penitència imposada per qui ha provocat la crisi. Ara s'escolta als bars allò de "vam estirar més el braç que la màniga", senyal que hem passat de ser víctimes del sistema a considerar-nos ser-ne culpables.
- Com acabarà doncs, quin serà el paisatge?
-O bé serà un paisatge on preval la cultura del campi qui pugui o bé la idea socialdemòcrata. De fet, és un problema de sumes i restes. El capital suma i resta: què surt més barat la cultura o la incultura, una societat cohesionada o no... El gran perill és que el capital conclogui que una Europa on les classes mitjanes tendeixin a desaparèixer és una Europa governable. Si els negocis no es fan a Europa i la lluita pels recursos, la violència dels recursos, es desplaça a d'altres llocs, Europa és controlable. Però tot apunta que la societat europea, i la catalana en particular, serà més violenta i més desestructurada cosa que farà més difícil la consecució d'allò pel que fa 300 anys que lluitem.
- La fórmula?
-Resistir és vèncer. Mantenir l'excel·lència de l'escola i la sanitat pública catalana i dels serveis bàsics. Que la gent tingui el convenciment que l'esperança de vida no té res a veure amb el nivell econòmic sinó amb el fet de ser català i l'avanç de la investigació.
- Posi'm una imatge?
-Els que van al tren estan disposats a renunciar a drets i fins i tot a fer ulls clucs a amenaces de la llibertat per tal de no perdre'l. Altres veuen passar el tren més ràpid del que realment passa i renuncien agafar-lo, les bosses cronificades de pobresa que creixeran. Això, per a Catalunya, pot ser mortal perquè s'introdueixen altres paràmetres com la immigració o el lingüístic.
-Perill oi?
- Sí i per això és imperdonable que CiU apliqui remeis del segle XX als problemes del segle XXI amb la derivada del desbocament, ara que teníem una majoria líquida de persones que ha assumit idees com l'espoli, o catalans que han assumit que Espanya és crisi o que el seu president d'honor, Jordi Pujol, hagi caigut del cavall. CiU hauria de ser capaç de tensionar políticament i democràtica les relacions entre Espanya i Catalunya, perquè la tensió política seria la traducció de la tensió econòmica. Si veiem que s'està trinxant el país no es pot amagar la tensió econòmica, cal traduir aquesta tensió en tensió política.
-M'està dient que CiU posa les coses fàcils a l'espanyolisme?
-Sí, efectivament i no només això, són uns botiflers. CiU ha fet una opció de classe i antipatriòtica. Això no té perdó, estan normalitzant l'espanyolisme i estan contribuint a substituir l'electorat del PSC pel del PP. I el PSC és la pota més fràgil, fragilíssima del catalanisme. El PP, no; el PP és l'assimilació. CiU normalitza el PP perquè fa el que fa la dreta a Europa: signen una pòlissa per evitar que durant molts anys governin les esquerres catalanes, cosa difícil ara pel paper galdós del PSC.
- Buf...
- I encara trobem una altra derivada més perillosa, a mesura que l'independentisme va guanyant i es consolida, l'espanyolisme s'anirà radicalitzant. Ens convé que l'espanyolisme estigui institucionalitzat a Catalunya quan es radicalitzi? Serà així. CiU no té perdó,no té nom, no estan a l'altura, són una mala còpia d'en Cambó. Em sorprèn que els sobiranistes de CiU no diguin res, que surtin de l'armari!
- Això no entra en contradicció amb la línia oficial d'ERC?
-Una cosa és la tàctica i l'altra, l'estratègia. La tàctica ha servit per desemmascarar CiU, no tenen l'excusa de dir allò que les forces catalanistes se'ns han posat d'esquena. Vostès han pactat amb el PP per una opció de classe i no estan a l'altura dels reptes de la nació catalana. Han fracassat amb la seva estratègia igual que nosaltres també vam fracassar en l'intent de fer una part del camí junts amb els federalistes. Si tots hem fracassat no podem utilitzar fórmules que no serveixen. Crec que CiU entre pàtria i patrimoni, escull patrimoni. Aplica el full de ruta dels lobbis catalans que ja els està bé l'establishment espanyol.
- I d'aquí allò que diu vostè que CiU es creu que ERC són imbècils oi?
- Exacte. L'Oriol Junqueras ha estat encertat, ERC ha estat encertada: si vostès volen aquí ens tenen, amb modificacions en les retallades i, sobretot, consulta, la garantia perquè no hi hagi engany.
- Què falta ara doncs?
-Falta capacitat de generar tensió política amb l'administració espanyola.
-Com?
-Per exemple, a través del greuge de l'espoli fiscal. No s'hi valen cataplasmes ni just abans de les eleccions posar-se la granota de Maulets i fer una crida a sometent per salvar la pàtria. No podem desmerèixer a tots aquells que s'han agafat al catalanisme perquè està fins els nassos del greuge de l'espoli fiscal.
-La història de servir no?
-Madrid prendrà el número a CiU, com cada dia li pren al PSC i com ens l'han pres a nosaltres. Hem de canviar les fórmules utilitzades fins ara. Què esperen?
-Moltes gràcies
-A vosaltres
