Cada dia que passa veig als telenotícies o a la premsa una notícia que m’ajuda a reforçar aquesta idea. Enmig de moments tant dolents com els actuals necessitem injectar-nos una mica de moral per creure que el que fem serveix per alguna cosa. Crec que cal aixecar el cap i veure que la feina ben feta ens està donant fruits i molt bons.
Els recents esdeveniments ens situen com a un espectre polític capaç d’incidir en la realitat quotidiana de les persones. La nostra veu comença a ser coneguda i escoltada per grans capes de població. La travessa del desert dels anys 90 de l’esquerra independentista ja ens queda lluny.
No pretenc fer un recull exhaustiu de les lluites i les victòries dels últims mesos, només un breu recordatori per algunes que m’han deixat un bon sabor de boca, la majoria són més amplis que no pas l'esquerra independentista, però en la majoria hi hem pres part. Perdoneu si em deixo alguna cosa que creieu important:
Llegeixo que l’Oficina Antifrau investiga la duplicitat de càrrecs de Josep Prat (president de l’ICS) que fa uns dies va dimitir de INNOVA per les pressions de la CUP de Reus. A Girona, la CUP ha aconseguit posar aquesta gran ciutat al mapa de l’Associació de Municipis per la Independència.
A Barcelona la bona notícia arriba de la mà dels jutjats: imputades l’Assumpta Escarp (segurament la persona més odiada de la ciutat) i Manel Prat (cap dels mossos) per les càrregues policials als indignats/des. Els moviments socials de Barcelona saben sobradament la força moral que té aquesta imputació.
A Vilassar de Mar, després d’apujar-se el sou els regidors del Govern, la resposta ciutadana, entre aquests la CUP, va provoar que els regidors de CIU haguessin de fer marxa enrere i tornar als sous anteriors. A Mataró la lluita contra els desnonaments ha arribat i això és una molt bona notícia. Us recomano un article d’en Juli Cuéllar sobre aquesta qüestió. Mentrestant, a Arenys de Munt, Viladamat, Celrà i Navàs s’està gestionant ajuntaments des d’aquesta perspectiva d’esquerres i independentista: sense retallar en drets dels ciutadans i fent de punta de llança del moviment, com per exemple, amb l’aprovació del ple de Viladamat exigint la fi de la monarquia.
A València la bona feina s’està demostrant amb els 10 anys del Centre Social Terra, amb la quantitat de gent que hi para a diari, amb la força que estan prenent els moviments socials a una ciutat com és València... Molts anys de lluita que donen els seus fruits. A Alacant hem aconseguit obrir el nou Casal, el Tio Cuc. La força de les diades nacionals a Perpinyà, Ciutat de Mallorca o la manifestació de les Normes de Castelló és un altre motiu per veure la força del moviment arreu del país.
La unitat del país i la força d’aquestes manifestacions són, en molt bona part, fruit de més de 20 anys de lluita juvenil. El procés d’unitat per part d’aquestes organitzacions demostra la maduresa política dels més joves del moviment. La feina de formigueta dia a dia costa més de veure, però és la més essencial. També el SEPC, que a vegades ens dona victòries com la victòria a la UAB contra la Rectora Ana Ripoll.
La recent vaga del transport públic #tmb51 en contra l’apujada del preu dels tiquets, la lluita en contra els desnonaments arreu de la geografia catalana o la lluita en contra el feixisme i el racisme també són molt bons exemples de la lluita popular que està més viva que mai. Per no parlar de les acampades d’indignats o les consultes per la independència.
Cal remarcar també les múltiples victòries judicials de l’esquerra independentista o de la resta de moviments socials. La nul•litat de les multes contra Gent de Gramenet, la prescripció del cas contra els dos joves de Manresa acusats de tombar el toro del Bruc o el cas que m’afectava personalment sobre “la perillosa associació il•lícita anomenada moviment estudiantil”. La repressió no s’atura, però la veritat molt sovint guanya.
Per últim i segurament el més important: la sensació moral que estem fent una bona feina. Encara recordo la campanya en defensa del territori de Maulets, de nom “Les arrels no neixen del ciment” on criticàvem l’especulació urbanística i la destrucció del territori. Avui en dia crec que podem afirmar que Maulets va encertar en focalitzar la seva atenció en un tema que encara avui en patim les nefastes conseqüències. O també la campanya dels moviments socials “Que la crisi la paguin els rics” on ja es va avançar que si no ens posàvem les piles la crisi l’acabaríem pagant els de sempre. Segurament ens ha faltat més força perquè això no fos així. Un punt més per seguir lluitant i treballant dia rere dia amb més il•lusió que mai per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes.
Tot plegat no pretén ser un exercici d’autocomplaença. No ens enganyem: les coses estan fatal i ho patim en les nostres pells cada dia. Però no està malament, almenys un dia, felicitar-nos per la feina ben feta i agafar oxigen per seguir lluitant.
Els recents esdeveniments ens situen com a un espectre polític capaç d’incidir en la realitat quotidiana de les persones. La nostra veu comença a ser coneguda i escoltada per grans capes de població. La travessa del desert dels anys 90 de l’esquerra independentista ja ens queda lluny.
No pretenc fer un recull exhaustiu de les lluites i les victòries dels últims mesos, només un breu recordatori per algunes que m’han deixat un bon sabor de boca, la majoria són més amplis que no pas l'esquerra independentista, però en la majoria hi hem pres part. Perdoneu si em deixo alguna cosa que creieu important:
Llegeixo que l’Oficina Antifrau investiga la duplicitat de càrrecs de Josep Prat (president de l’ICS) que fa uns dies va dimitir de INNOVA per les pressions de la CUP de Reus. A Girona, la CUP ha aconseguit posar aquesta gran ciutat al mapa de l’Associació de Municipis per la Independència.
A Barcelona la bona notícia arriba de la mà dels jutjats: imputades l’Assumpta Escarp (segurament la persona més odiada de la ciutat) i Manel Prat (cap dels mossos) per les càrregues policials als indignats/des. Els moviments socials de Barcelona saben sobradament la força moral que té aquesta imputació.
A Vilassar de Mar, després d’apujar-se el sou els regidors del Govern, la resposta ciutadana, entre aquests la CUP, va provoar que els regidors de CIU haguessin de fer marxa enrere i tornar als sous anteriors. A Mataró la lluita contra els desnonaments ha arribat i això és una molt bona notícia. Us recomano un article d’en Juli Cuéllar sobre aquesta qüestió. Mentrestant, a Arenys de Munt, Viladamat, Celrà i Navàs s’està gestionant ajuntaments des d’aquesta perspectiva d’esquerres i independentista: sense retallar en drets dels ciutadans i fent de punta de llança del moviment, com per exemple, amb l’aprovació del ple de Viladamat exigint la fi de la monarquia.
A València la bona feina s’està demostrant amb els 10 anys del Centre Social Terra, amb la quantitat de gent que hi para a diari, amb la força que estan prenent els moviments socials a una ciutat com és València... Molts anys de lluita que donen els seus fruits. A Alacant hem aconseguit obrir el nou Casal, el Tio Cuc. La força de les diades nacionals a Perpinyà, Ciutat de Mallorca o la manifestació de les Normes de Castelló és un altre motiu per veure la força del moviment arreu del país.
La unitat del país i la força d’aquestes manifestacions són, en molt bona part, fruit de més de 20 anys de lluita juvenil. El procés d’unitat per part d’aquestes organitzacions demostra la maduresa política dels més joves del moviment. La feina de formigueta dia a dia costa més de veure, però és la més essencial. També el SEPC, que a vegades ens dona victòries com la victòria a la UAB contra la Rectora Ana Ripoll.
La recent vaga del transport públic #tmb51 en contra l’apujada del preu dels tiquets, la lluita en contra els desnonaments arreu de la geografia catalana o la lluita en contra el feixisme i el racisme també són molt bons exemples de la lluita popular que està més viva que mai. Per no parlar de les acampades d’indignats o les consultes per la independència.
Cal remarcar també les múltiples victòries judicials de l’esquerra independentista o de la resta de moviments socials. La nul•litat de les multes contra Gent de Gramenet, la prescripció del cas contra els dos joves de Manresa acusats de tombar el toro del Bruc o el cas que m’afectava personalment sobre “la perillosa associació il•lícita anomenada moviment estudiantil”. La repressió no s’atura, però la veritat molt sovint guanya.
Per últim i segurament el més important: la sensació moral que estem fent una bona feina. Encara recordo la campanya en defensa del territori de Maulets, de nom “Les arrels no neixen del ciment” on criticàvem l’especulació urbanística i la destrucció del territori. Avui en dia crec que podem afirmar que Maulets va encertar en focalitzar la seva atenció en un tema que encara avui en patim les nefastes conseqüències. O també la campanya dels moviments socials “Que la crisi la paguin els rics” on ja es va avançar que si no ens posàvem les piles la crisi l’acabaríem pagant els de sempre. Segurament ens ha faltat més força perquè això no fos així. Un punt més per seguir lluitant i treballant dia rere dia amb més il•lusió que mai per aconseguir uns Països Catalans lliures i socialistes.
Tot plegat no pretén ser un exercici d’autocomplaença. No ens enganyem: les coses estan fatal i ho patim en les nostres pells cada dia. Però no està malament, almenys un dia, felicitar-nos per la feina ben feta i agafar oxigen per seguir lluitant.
I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Miquel Martí i Pol
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada